La carta que Galileu es va autocensurar per fugir de les acusacions d'heretgia

La batalla entre Galileu Galilei i la Inquisició va ser també la batalla entre unsplantejaments científicsi unsdogmes religiosos. Però lluny de quedar-se en una batalla dialèctica, va arribar el moment en què l’astrònom es va veure entre l’espasa i la paret. Arran de lesacusacions d’heretgiasorgides d’una suposada carta en què per primera vegada l’astrònomcarregavacontra la doctrina de l’Església, Galileu es va defensar dient que eldocument incendiariera obra dels seus adversaris. Però, ¿estava dient tota la veritat?

Una nova descobertas sembla desmentir la coartada de Galileu. Es tracta d’una carta de set pàgines amb data del 21 de desembre del 1613 i firmada com a G. G. (Galileu Galilei). S’hi poden observar guixades i correccions del text original provinents del puny i lletra de l’astrònom. D’acord amb els experts, estem davant de l’evidència més sòlida fins avuique va ser el mateix Galileu qui va modificar el seu escrit original amb la intenció derebaixar el tode les seves afirmacions en la seva batalla amb la Inquisició. Una prova sense precedents que demostra els mecanismesd’autocensuraque es va imposar l’astrònom.

Una breu retrospectiva històrica

La història de Galileu amb la Inquisició va començar cap a l’any 1610, quan l’italià va publicar ‘Missatger sideral (Siderus nuncius)’, una obra en què es recollien els descobriments realitzats amb el seu nou i millorat telescopi. Aquestes noves evidències acabaven recolzant el model d’univers proposat per Nicolau Copèrnic, en què els planetes orbitaven al voltant del Sol. Un plantejament revolucionari que amb prou feines deu anys abans havia costat la vida a Giordano Bruno, matemàtic defensor d’aquest model.

Com era habitual en aquella època, després de la publicació de les seves observacions Galileu va començar a intercanviar correspondència amb diferents persones del seu entorn per discutir les possibles implicacions de les seves descobertes. I va ser llavors quan, l’any 1613, l’italià va enviar una polèmica carta al seu amic Benedetto Castelli en què discutia l’autoritat de la doctrina de l’Església catòlica en matèria d’astronomia. En aquest context Galileu va defensar que la recerca científica s’havia de mantenir separada de la doctrina teològica.

Però la controvèrsia no es va quedar aquí. Còpies d’aquesta carta van anar circulant per l’entorn de Galileu fins que, dos anys més tard, el 1615, el frare dominicà Niccolò Lorini va enviar una suposada còpia d’aquest escrit a la Inquisició. Quan l’astrònom italià va tenir coneixement dels fets va demanar a un amic que li proporcionés una còpia del document que havia arribat a les mans de les autoritats. I va ser llavors quan, per primera vegada, Galileu va declarar que la carta proporcionada per Lorini no es corresponia del tot amb el que ell va escriure al seu dia: la versió del frare era més incendiària.

La carta polèmica

Però, ¿quin tipus de canvisvan tenir lloc entre les diferents versions (o còpies) d’aquesta controvertida carta? La descoberta d’aquest nou document escrit i corregit per Galileu demostra que va ser ell mateix el que va suavitzar algunes de les seves afirmacions sobre el debat sorgit entre els seus nous descobriments i els dogmes catòlics. I és aquesta la còpia que l’astrònom va reivindicar com a original davant d’una versió molt més incendiària que havia arribat a mans de la Inquisició.

Els experts continuen treballanten l’anàlisi d’aquest nou document, que es publicarà oficialment al butlletí de la Royal Society. Ara per ara, la informació que ha transcendit sembla que demostra l’existència de correccions que el mateix autor va introduir en el text. En un primer moment, Galileu va escriure que“si un utilitza el significat literal de les paraules, certes proposicions de la Bíblia són falses”.Una afirmació massaincendiària, que va corregir matisant el terme de “falses” per “semblendiferents de la veritat”. En un altre moment del text, Galileu va matisar les seves afirmacions sobre els dogmes que les Sagrades Escriptures “oculten” per allò que “velen”.

La descoberta sorprenent

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

La que pot ser que sigui la part més insòlita d’aquesta història éson i com s’ha descobertla carta. El document feia un mínim de250 anysque estava en mans de la Royal Society, en què havia passat totalment desapercebuda a causa d’un error de catalogació.

L’historiador de la ciència Salvatore Ricciardo, protagonista d’aquestdescobriment afortunat, relata que va trobar la carta mentre feia una ullada al catàleg de la Royal Society. Una tasca que va emprendre després de passar el dia treballant en la seva recerca sobre comentaris escrits que els lectors poguessin haver deixat en els treballs de Galileu. Va ser llavors quan es va adonar d’unerror en la catalogaciód’un dels documents: una carta del 1613 estava classificada com del 21 de desembre del 1618. I a partir d’aquí, totes les altres coses són història.