Anar al contingut

NEUROPSICOLOGIA

«Soletat viral» i «rebuig social», aquests són els perills de la falta de son

Una nova investigació relaciona per primera vegada la falta de son amb preocupants conductes antisocials

Segons apunta l'estudi, es tractaria d'un nou enfocament per entendre a l'«epidèmia global de solitud»

Valentina Raffio

«Soletat viral» i «rebuig social», aquests són els perills de la falta de son

La falta de son t’aïlla del món. I no, no es tracta tan sols d’una metàfora. El fet de no dormir pot fer que literalment desconnectis del teu entorn i que, al seu torn, aquells que t’envolten decideixin. Almenys així ho apunta un nou estudi publicat a la revista Nature Communication en el qual per primera vegada es traça una línia directa i bidireccional entre la pèrdua de son i l’aïllament social. Unes dades que, segons apunten els investigadors, podrien ajudar a donar llum sobre l’“epidèmia social de la solitud” del segle XXI.

“Com menys hores dormis, menys vols interactuar socialment. Al seu torn, les altres persones et perceben com a més socialment repulsiu, la qual cosa augmenta encara més el greu impacte d’aïllament social lligat a la pèrdua de son”, explica Mattew Walker, professor de psicologia i neurociència de la Universitat de Berkeley i primer autor de l’estudi acabat de publicar. En aquesta mateixa línia, l’investigador afegeix: “Aquest cercle viciós pot ser un factor important que contribueix a la crisi de la salut pública que és la solitud”.

Les dades recollides per aquest nou estudi apunten a la importància d’entendre la relació entre son i socialització com una arma de doble tall. És a dir, d’entendre el vincle bidireccional. En aquest sentit, la investigació apunta no tan sols que les persones amb falta de son tendeixen a relacionar-se menys amb el seu entorn sinó que, a més, els individus que perceben que una persona està mancada de son també tendeixen a relacionar-se menys amb aquestes. Un factor que, segons apunten els investigadors, podria desencadenar un “contagi viral de l’aïllament social”.

L’impacte de la falta de son

¿Però a què es deu aquest rebuig social d’aquells que no són capaços d’agafar el son? D’acord als investigadors, aquesta reacció podria deure l’“aspecte alienat” que caracteritza les persones privades de son. Un tret que a l’esfera social les faria menys atractives per establir un contacte. Paral·lelament, també s’apunta que la solitud s’estén a aquells que, tot i que ben descansats, interaccionen amb persones amb falta de son. Una interacció que, tot i que sigui breu, pot deixar amb una amarga sensació d’abandonament que afecta les dues parts.

Segons explica Walker, es tracta d’un problema que, en certa manera, entraria en conflicte amb la mateixa naturalesa de la socialització humana: “Nosaltres els humans som una espècie social. No obstant, la privació de son pot convertir-nos en una espècie de leprosos socials”. En aquesta mateixa línia, Eti Ben Simon, investigador postdoctoral al centre de Ciències del Son de la Universitat de Berkeley i autor de l’estudi afegeix: “Sense dormir prou ens convertim en una desviació social, a la qual cosa la solitud aviat apareix”.

Per estudiar aquest fenomen, durant l’estudi es van realitzar diferents escàners cerebrals a persones privades de son mentre se’ls mostraven imatges d’estranys caminant cap a ells. D’acord a què van poder observar els investigadors, a més falta de son, més repulsa social. Una reacció que s’ha vist reflectida en l’activació de les xarxes neuronals que s’encenen quan els humà senten que s’és envaint el seu espai i, paral·lelament, en la debilitació de les regions del cervell relacionades amb el compromís social.

La crisi de la solitud

Segons apunten els investigadors, la relació entre la falta de son i l’empitjorament de les relacions socials podria haver-se vist amplificat en els últims anys. “Potser no és una coincidència que en les últimes dècades s’hagi observat un marcat augment de la solitud i una disminució igualment dramàtica de la durada del son”, apunten Ben Simon.

En aquest sentit, són cada vegada més els que apunten a què el segle XXI s’ha convertit en el focus de l’“epidèmia de la solitud”. Un problema que, d’acord amb els investigadors, sotja cada vegada més persones. Aquesta descoratjadora dada es pot veure reflectida tant en enquestes nacionals com a internacionals. És el cas, per exemple, de les dades recollides per Eurostat en les quals es recull que de mitjana el 6% dels europeus considera que no té ningú amb qui parlar en cas de problema o ningú a qui acudir per parlar de problemes personals.

Però més enllà de les dades que reflecteixen la situació emocional de la població, altres estudis suggereixen que l’augment de la solitud pot acabar tenint un impacte directe sobre la salut pública. Investigacions apunten que la solitud augmentaria el risc de mortalitat en més d’un 45%. Una circumstància que, de moment, ja s’ha relacionat amb factors com la depressió, l’alcoholisme, problemes cardiovasculars, alteracions del sistema immunològic i l’estat de salut en general. 

0 Comentaris
cargando