La depressió de la mare durant l'embaràs pot afectar els nadons

L’impacte fisiològic de la depressió en les mares embarassades pot afectar els nadons mentre estan a l’úter, i conduir a canvis en el comportament i la biologia dels nounats, segons una nova investigació de la Universitat King’s College de Londres (Regne Unit).

En un estudi amb 106 dones, publicat a la revista 'Psychoneuroendocrinology', els nadons nascuts de mares que estaven deprimides durant l’embaràs van mostrar un comportament alterat poc després del naixement en comparació amb els nadons de mares sanes. Els nadons nascuts de mares amb depressió també van mostrar canvis biològics en resposta a l’estrès amb un any.

Els investigadors van descobrir que aquests canvis conductuals i biològics estan relacionats amb la inflamació producte de la depressió, i suggereixen que això podria aportar una explicació de per què els nens nascuts de mares amb depressió tenen un riscmés gran de depressió en l’edat adulta.

Prova amb dones embarasses

Després de reclutar dones amb 25 setmanes d’embaràs (49 dones amb trastorn depressiu major i 57 dones sanes), els científics les van estudiar a elles i als nadons fins un any després del naixement. Van agafar sang de cada dona a les 27 setmanes d’embaràs per mesurar-los la inflamació i avaluar si la depressió posa el cos de les mares sota una pressió similar a una infecció. A més, van prendre’ls mostres de saliva a les 32 setmanes d’embaràs i els van mesurar els nivells de cortisol, la principal hormona de l’estrès.

Les mostres de sang de les dones amb depressió van mostrar un augment de la inflamació, i les de saliva van apuntar un augment en els nivells de cortisol tant a la nit com al despertar-se. Aquestes dones, a més, també van donar a llum en una mitjana de vuit dies abans que el grup de control, a les 39,2 setmanes, en lloc de les 40,4 setmanes.

Avaluació durant un any

També es van avaluar les habilitats dels nounats al cap de sis dies de néixer, utilitzant l’escala per a l’avaluació del comportament neonatal o escala Brazelton (NBAS, per les seves sigles en anglès), amb l’objectiu d’observar l’estat d’alerta i la resposta a estímuls com el soroll i la llum. Amb menys d’una setmana de vida, els nadons nounats de mares amb depressió durant l’embaràs van tenir rendiments inferiors als del grup de control.

A més, als nadons se’ls va mesurar el cortisol a la saliva durant les seves immunitzacions de rutina als dos mesos i un any. Atès que tots els nadons es vacunen a la mateixa edat, els investigadors van utilitzar aquesta oportunitat per examinar les respostes dels nadons a l’estrès de la immunització. En un any, els nadons les mares dels quals havien experimentat depressió durant l’embaràs tenien una resposta de cortisol més gran després de la vacunació, cosa que indica que eren més reactius a l’estrès.

Entorn intrauterí

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

"Ja sabíem que els nens nascuts de mares que estaven deprimides durant l’embaràs corren més risc de desenvolupar depressió quan arriben a l’edat adulta, i aquest estudi identifica un mecanisme biològic important que podria explicar aquest efecte. Curiosament, els canvis conductuals i biològics en el nadó no es deuen a la depressió postnatal de les mares, sinó únicament a la depressió en l’embaràs, cosa que destaca la importància del’entorn intrauterí", remarca Carmine M. Pariante, autora principal de l’informe i professora de Psiquiatria Biològica a l’Institut de Psiquiatria, Psicologia i Neurociència del King’s College de Londres.

En última instància, els investigadors reconeixen que "existeixen limitacions" per a aquesta investigació, ja que es va realitzar un "petit" estudi de mostra. Per aquest fet, plantegen repetir l’estudi en una mostra més gran.