CIÈNCIA

Els secrets de l'insomni: què és, per què es produeix i quines són les seves causes

És un dels trastorns del son més comuns que afecta el 15% de la població de manera crònica

Els estudis apunten factors ambientals i genètics per explicar la incidència d'aquesta patologia

rjulve15022141 md49  madrid  25 01 2011   un paciente del doctor eduard est180716160736

rjulve15022141 md49 madrid 25 01 2011 un paciente del doctor eduard est180716160736 / Chema Moya

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

"¿Què és l’insomni?  La pregunta és retòrica; sé massa bé la resposta. És témer i comptar a l’alta nit les dures campanades fatals, és assajar amb màgia inútil una respiració regular, és la càrrega d’un cos que bruscament canvia de costat, és prémer les parpelles, és un estat semblant a la febre i que certament no és la vigília, és pronunciar fragments de paràgrafs llegits ja fa molts anys, és saber-se culpable d’estar en vetlla quan els altres dormen, és voler immergir-se en el son i no poder immergir-se en el son, és l’horror de ser i de continuar sent, és l’alba dubtosa". Així descrivia l’escriptor argentí Jorge Luis Borges l’insomni, un delstrastorns del son més comuns entre la població.

En contraposició amb la prosa de Borges, el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (conegut com a DSM per les seves sigles en anglès) defineix el trastorn d’insomni com la "insatisfacció per la quantitat o la qualitat del son" en relació amb la dificultat per iniciar el son, mantenir-lo durant la nit o despertar-se amb la incapacitat de tornar a adormir-se. En tots aquests casos, el DMS contempla que la falta de son pot derivar en un malestar clínic que afecti directament l’esfera social, laboral, educativa o acadèmica, arribant a fins i tot a modificar el comportament d’una persona. 

Segons recull l’Institut del Son, les causes de l’insomni es poden classificar en dues branques, depenent de si s’originen arran d’altres patologies mèdiques o per causes externes. En el primer cas, l’origen del trastorn és intern i es relaciona directament amb malalties metabòliques, hormonals, neurològiques, reumatològiques, digestives o psiquiàtriques. En el segon cas, en canvi, el trastorn del son està directament relacionat amb factors ambientals com els mals hàbits, l’abús de substàncies i altres circumstàncies de la vida del pacient que comportin situacions d’inestabilitat o estrès.

Les estadístiques oficials sobre el tema apunten que d’un10% a un 15% de la població adulta pateix insomni crònic i que d’un 25% a 35% ha tingut insomni ocasional per situacions d’elevat estrès. No obstant, alguns estudis sobre el diagnòstic d’aquest trastorn apunten que només el 5% dels pacients van al metge en relació amb els seus problemes de son, mentre que un 30% tan sols els esmenten quan un professional sanitari pregunta directament per això.

Base genètica

Notícies relacionades

Per poder donar una explicació a aquesta extensa patologia, cada vegada són més els estudis que se submergeixen en la base genètica per trobar les variacions genètiques responsables de l’insomni. Segons apunten els experts, aquesta aproximació ajudaria tant a entendre per què es produeix com per prevenir i tractar la seva incidència

En unestudi recent publicat a la revista Molecular Psychiatry  es van identificar gens específics que poden desencadenar el desenvolupament de problemes del son i que, a més, relacionen l’insomni amb altres trastorns psiquiàtrics, com la depressió i afeccions físiques com ara malalties cardíaques i diabetis tipus 2. D’altra banda, a començaments d’any, la Universitat d’Amsterdam va presentar l’estudi més gran mai realitzat sobre els gens implicats en l’insomni. Gràcies a l’anàlisi de més d’un milió de genomes, els investigadors van identificar 956 gens relacionats amb aquest trastorn del son, la qual cosa en un futur podria ajudar a delimitar la incidència genètica d’aquesta patologia.