El rock and roll genera el mateix plaer al cervell que el sexe i les drogues

Aquest divendres, Dia Mundial del Rock, podem dir que el lema de la generació dels seixanta ja compta amb una explicació científica. Pel que fa al plaer,“sexe, drogues i rock and roll” produeixen els mateixos efectes al nostre cervell.

Diversos estudis apunten que el mecanisme de recompensa que s’activa al nostre cervell quan es mantenen relacions sexuals, es consumeixen drogues recreatives o s’escolta música és el mateix. Un mecanisme que, d’una manera o d’una altra, també intervé a l’alimentar-nos, al fer esport o a l’enamorar-nos.

Totes aquestes experiències agradables, que normalment relacionem amb estats d’èxtasi o felicitat, comparteixen una base neuroquímica comuna: la generació d’endorfines i opioides endògens, les conegudes com amolècules de la felicitat que produeix el nostre cos arran de determinats estímuls.

La química del cervell, àmpliament estudiada des de les neurociències, ens ajuda a explicar per què experimentem plaer, però també per què podem desenvolupar una addició respecte a alguna d’aquestes activitats. I és per això que l’estudi d’aquests mecanismes del plaer es realitza amb dos objectius. En primer lloc, per entendre de quina manera el cervell genera recompenses a diferents estímuls. Però, d’altra banda, aquest camp d’estudi és fonamental per tractar els trastorns addictius.

L’efecte de la música

Un estudi de la Universitat McGill (Canadà), publicat l’any 2017 a la revista Nature, va plantejar que el sistema cervell-químic que genera sentiments de plaer a partir del sexe, les drogues recreatives i els aliments també és fonamental per experimentar el plaer musical.

Per demostrar-ho, els investigadors van plantejar un curiós experiment. Van crear un grup d’estudi de disset individus als quals els van demanar escollir les seves cançons favorites. És a dir, peces musicals que tinguessin una important càrrega sentimental (positiva o negativa) per a ells.

El ventall musical escollit pels participants incloïa cançons com ara ‘Lonely boy’, de Black Keys; ‘Creep’, de Radiohead; ‘Turn me on’, de David Guetta, i ‘Les noces de Fígaro’, de Mozart. Totes peces que, d’una manera o una altra, evocaven intenses emocions en els individus que formaven part de l’estudi.

A continuació, es va demanar als participants que comencessin a escoltar les seves cançons favorites mentre se’ls subministrava naltrexona, un fàrmac receptat per tractar problemes d’addicció mitjançant el bloqueig selectiu i temporal de la producció d’opiacis al cervell. A través d’aquest experiment, l’objectiu era analitzar si el plaer musical estava directament relacionat amb aquest substrat neuroquímic.

Notícies relacionades

Psycho, bastió del rock n' roll

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Segons apunten els investigadors, el resultat d’aquest experiment va ser revelador. Las cançons favorites dels participants, després de la presa del bloquejador d’opiacis, ja no aconseguien evocar cap emoció. En aquest sentit, els participants es van mostrar perplexos amb aquest canvi sobtat. "Sé que és la meva cançó favorita, però no em poso com em passa normalment quan la sento", va explicar un d’ells. "Sona bé, però no està suscitant res en mi", va afegir un altre.

"Es tracta de la primera demostració que opiacis del cervell estan directament involucrats en el plaer musical", va explicar el psicòleg cognitiu Daniel Levitin. Una troballa que, segons apunta l’estudi, "se suma a les evidències de què disposem sobre els substrats biològics evolutius de la música".