Prosopagnòsia: per què Brad Pitt mai recordaria la teva cara

Si en algun moment de la teva vida el capritxós destí fa que et creuis amb Brad Pitt, que sàpigues que a la llarga ell no et recordarà. En el moment exacte en què us acomiadeu després de la fortuïta trobada, la ment de l’actor començarà a esborrar els trets de la teva cara conservant, en el millor dels casos, els contorns del teu rostre. I si algun dia us torneu a creuar, Pitt et mirarà als ulls, somriurà i no tindrà ni la menor idea de qui ets.

No, no es tracta de mala educació. Ni tan sols d’una personalitat narcisista o d’un escàs interès pel proïsme. El cèlebre actor nord-americà té prosopagnòsia, un trastorn neuronal poc comú que li impedeix recordar i reconèixer cares. Així ho va confessar en una entrevista amb la revista ‘Esquire’, sortida a la llum l’any 2013. En aquesta, Pitt va explicar que aquesta insòlita condició dificulta molt les seves relacions socials i que, en més d’una ocasió, l’ha fet passar "per un mal educat".

Aquest peculiar trastorn s’ha convertit en el tema principal d’obres com a Holding up with the universe de Jennifer Niver o L'home que va confondre la seva dona amb un barret del cèlebre neuròleg Oliver Sacks. En les dues novel·les es relaten casos de persones que pateixen aquesta condició mèdica poc comuna, raó per la qual no poden reconèixer els rostres de les persones del seu entorn. En el cas de Sacks, la seva aproximació a la vida d’un pacient amb aquest trastorn neurològic ha acabat consagrant-lo com "un dels grans escriptors clínics del segle", segons va apuntar The New York Times després de la publicació de l’obra.

¿Què és i per què passa?

La prosopagnòsia, també coneguda com a agnòsia facial o face blindness, és un tipus de trastorn cognitiu que segons algunes estimacions podria afectar fins i tot un 2,5% de la població. Els pacients que pateixen aquest desordre de la percepció poden recollir la informació visual del seu al voltant sense gaires problemes. És a dir, poden veure què passa, reconèixer objectes i processar tots aquests estímuls. No obstant, arribats al moment de la veritat, quan es troben cara a cara amb una altra persona no són capaços de reconèixer els trets que diferencien el seu rostre de la resta.

Aquest fenomen pot manifestar-se amb més o menys intensitat depenent del pacient. Mentre que alguns tan sols tenen dificultats per reconèixer les cares de persones poc conegudes, d’altres experimenten dificultats fins i tot per reconèixer-se al mirall. Tot i així, els experts apunten que aquells que tenen aquest trastorn acaben desenvolupant mecanismes per reconèixer les persones segons, per exemple, la seva veu, la seva manera de caminar o alguna altra característica del seu físic.

El primer cas documentat d’aquesta malaltia data del 1947, quan el neuròleg alemany Joachim Bodamer va descriure el cas de tres pacients que, després d’un accident, havien perdut la capacitat de reconèixer els rostres dels seus amics, familiars i fins i tot els seus propis trets facials al veure’s reflectits en un mirall.

En relació amb aquesta primera aproximació, durant anys es va pensar que la prosopagnòsia adquirida estava directament relacionada amb un traumatisme que acabava causant un mal en el lòbul occipital i temporal del cervell. No obstant, més endavant també es va documentar l’existència d’una prosopagnòsia congènita, en la qual els individus que la patien mai desenvolupen l’habilitat de reconèixer cares adequadament.

Últimes investigacions

Un recent estudi desenvolupat pelProsopagnosia Research Center del Darmouth College (EUA) apunta a una possible explicació per a la prosopagnòsia congènita. Segons expliquen els investigadors, en la base d’aquesta malaltia es podria trobar un problema neurobiològic al cervell que afecta el reconeixement visual. És a dir, una anormalitat en el funcionament de les neurones.

Per a aquest estudi es van fer ressonàncies magnètiques a 22 pacients amb prosopagnòsia congènita i 25 participants de control per mesurar i comparar les respostes cerebrals davant de determinats estímuls visuals. Per primera vegada en aquest tipus d’estudis, els investigadors van optar per mostrar videoclips de cares en moviment en comptes d’imatges estàtiques, una estratègia per acostar-se encara més al dia a dia d’aquests pacients. 

Notícies relacionades

Cos contra cervell

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Després d’aquesta prova, els investigadors van identificar 12 àrees del cervell (6 en cada hemisferi) que, en situacions normals, estan interconnectades i formen una xarxa de processament de la informació facial. En el cas de pacients amb prosopagnòsia congènita, aquestes àrees mostraven unes respostes reduïdes al processar els rostres mostrats a través dels videoclips.

Segons explica Bradley Duchaine, autor principal de l’estudi: "Aquests resultats indiquen que els dèficits en la detecció d’àrees de la cara poden deure’s a una àmplia regió de l’escorça que no es va desenvolupar correctament. En altres paraules, aquestes àrees del cervell encarregades de processar informació visual no es van connectar correctament durant el desenvolupament".