Primats a la sala d'operacions: així s'interacciona a les sales d'operacions

Són moltes, potser massa, les vegades que els humans oblidem que som animals. Potser per això sorprenen les ocasions en què estudis sobre el comportament humà aconsegueix posar-nos davant del mirall i reflectir en nosaltres patrons associats amb la conducta animal.

Per exemple, una recent investigació publicada a la revista PNASrevista PNAS en què es van plantejar tècniques d’observació etològica, utilitzades per estudiar el comportament animal, per analitzar les dinàmiques socials produïdes a les sales d’operacions. A través d’aquesta perspectiva, l’antropòloga Laura K. Jones i el cèlebre primatòleg Franz de Waal van demostrar que moltes interaccions humanes es regeixen per patrons que també modelen el comportament de primats no humans, com és el cas de ximpanzés o bonobos.

Com si es tractessin d’espècies salvatges, els investigadors van observar in situ el comportament de cirurgians, residents, personal d’infermeria i auxiliars durant 200 operacions realitzades entre l’any 2014 i el 2016. Aquesta aproximació els va portar a categoritzar un total de 6.348 interaccions espontànies entre més de 400 professionals. Posteriorment, els resultats van ser classificats segons si propiciaven una situació de conflicte, cooperació o neutral.

Els principals resultats de l’estudi apunten que factors com la jerarquia i el gènere d’un equip quirúrgic resulten fonamentals per comprendre les dinàmiques de cooperació i conflicte produïdes durant les operacions. Uns resultats que, segons apunten els autors, plantegen la necessitat de redefinir moltes de les idees sobre la composició òptima d’un equip sanitari.

Qüestió de jerarquia i gènere

Una de les principals conclusions a què arriba l’estudi té relació amb la incidència de la jerarquia en la creació de conflictes. Els investigadors van observar que la majoria de disputes o enfrontaments produïts a les sales d’operacions s’originaven des d’alts càrrecs de l’equip, com és el cas de cirurgians, i anaven dirigides a professionals de menor rang, com auxiliars i personal d’infermeria.

Paral·lelament, també es va observar que la composició de gènere de l’equip influïa en la creació de dinàmiques de cooperació o conflicte. Segons apunta l’estudi, els equips compostos majoritàriament per homes, eren dues vegades més propensos a les dinàmiques conflictives respecte a aquells que comptaven amb una majoria de dones. En aquesta mateixa línia, una composició heterogènia del personal afavoria la cooperació entre els diferents integrants de l’equip. I es donava més si el cirurgià a càrrec era d’un gènere diferent del de la majoria de l’equip.

Els investigadors suggereixen que aquestes conductes podrien explicar-se des de la perspectiva de la biologia evolutiva. De la mateixa manera que passa al món salvatge, la competència entre individus del mateix sexe augmenta en relació amb la necessitat d’afirmar el rol d’alfa  respecte al grup. Una situació que, en canvi, no es produiria amb la mateixa intensitat en casos d’equips més heterogenis  des del punt de vista del gènere.

En el món animal

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Si bé és cert que existeix un paral·lelisme més que evident entre alguns comportaments humans i d’animals salvatges, generalitzar en excés podria jugar en contra nostra. Miquel Llorente, responsable d’investigació de la Fundació MONA i president del’Associació Primatològica Espanyola (APE) explica que, igual que passa amb els humans, en el món animal tampoc no es pot especular: “No tots els grans simis es comporten igual. Ni tan sols diferents individus d’una mateixa espècie actuen de la mateixa manera”. Segons explica Llorente, els ximpanzés s’estructuren en societats molt masclistes i violentes. Els bonobos, en canvi, destacarien per una jerarquia molt més igualitària. Una raó més per no endinsar-se en especulacions referents al món animal.

D’altra banda, segons explica Montserrat Colell Mimó, professora titulard’Etologia i Primatologia a la UB, es pot interpretar els resultats d’aquest estudi en el seu degut context. És a dir, tenint en compte que no tot el comportament humà es pot atribuir a un fonament biològic. “És molt important tenir en compte que el comportament humà està matisat per una infinitat d’aspectes de tipus cultural. Així que no seria correcte extrapolar qualsevol comportament produït en animals salvatges per explicar com interactuem entre humans”, afegeix Colell.