El complex de Marie Curie: sobreviure al mite d'una heroïna de la ciència

Marie Sklodowska-Curie. Dona, científica i lluitadora. Una noia que, malgrat tot, va aconseguir estudiar física, química i matemàtica a l’emblemàtica Universitat de la Sorbona, que en aquell temps amb prou feines tenia dones a les seves files.

Un cop del destí va portar a la seva vida Pierre Curie, un científic il·lustre, amb qui va començar una prolífica carrera d’investigació. Ni la precarietat laboral, ni la falta de recursos, ni les imposicions socials no van aconseguir aturar la seva carrera. El seu treball incansable va acabar donant lloc a dos premis Nobel pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. Un treball que, encarà que hauria pogut fer-la rica, es va negar a patentar, i el va deixar en mans de la comunitat científica.

¿Impressionant, oi? Aquesta és la història que tradicionalment s’explica en relació amb la trajectòria personal i científica de Marie Curie. Un relat construït al voltant del mite de l’heroïna per excel·lència, on la genialitat triomfa per sobre de qualsevol adversitat. Una història que, tal com argumenten les historiadoresMargaret Rossiter i Julie Des Jardins, acaba donant lloc al complex de Marie Curie. Un terme que fa referència al complex d’inferioritat que afecta les dones científiques que, exposades a la biografia de Curie, se senten incapaces d’igualar-la. 

Desmitificant Curie

¿Però és tot or el que lluu? ¿Va ser de veritat Marie Curie tan lluitadora, brillant i abnegada com s’explica? La biografia de la científica més coneguda de la història compta amb una gran quantitat de matisos que acostumen a obviar-se en els homenatges a la seva figura.

Això no significa que ella no fos una investigadora increïble, sinó que el relat de la seva trajectòria no sempre és tan simple com es pinta. Per començar, s’ha de tenir en compte que la seva història va ser narrada per ella mateixa en els seus innombrables viatges a la recerca de finançament i, posteriorment, per la seva filla Ève Curie. D’aquí, els inicis del mite. 

Diverses revisions historiogràfiques de la biografia de Curie apunten la necessitatd’actualitzar  el mite creat al voltant d’aquesta figura emblemàtica de la ciència contemporània. És a dir, afegir-hi tots els matisos que permetin comprendre com i per què Curie va fer el que va fer.

La història resultant no perd els èxits de Curie, sinó que hi afegeix tots els elements que ens permeten comprendre el futur de la seva trajectòria. Una manerad’humanitzar una heroïna amb els seus clarobscurs. 

Efectes del mite

En la dècada dels 20, la historiadora Margaret Rossiter va notar un creixent complex d’inferioritat en les dones científiques americanes després de les gires de Curie pels Estats Units. Comparar-se amb una heroïna de la ciència va resultar, per a moltes d’elles, un exercici desmotivador. Un fenomen que, segons apunta la historiadora, durant generacions ha continuat permetent que els homes desqualifiquin les dones i que les dones es desqualifiquin a si mateixes per no poder estar a l’altura del mite.

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO llança una xarxa de científiques comunicadores

¿La premsa no vol les científiques?

En la seva variant més estesa, aquest terme fa referència a la representació de les dones científiques en el discurs popular. És a dir, com construïm el relat de les "grans figures" de dones científiques en l’imaginari col·lectiu. Unes històries heroiques que originàriament van ser creades per inspirar les noves generacions de dones però que, a la llarga, poden generar l’efecte contrari.

És a dir, si la llista de les grans dones científiques tan sols està composta per fantàstiques heroïnes i genis abnegades, ¿on són les dones corrents? ¿Hi ha lloc per a elles en la ciència? ¿És possible viure a l’ombra d’una heroïna? Al cap i a la fi, la gran pregunta que planteja el complex de Marie Curie és si la creació de mites en la ciència serveix per inspirar les generacions següents. Un tema de debat que continua candent avui dia.