Anar al contingut

Hawking ja descansa a Westminster, entre Darwin i Newton

La làpida col·locada sobre les seves cendres té com a epitafi l'equació que descriu l'entropia d'un forat negre

Viviana García / Efe / Londres

Hawking ja descansa a Westminster, entre Darwin i Newton

Les cendres del científic britànic Stephen Hawking ja descansen a l’Abadia de Westminster, a Londres, al costat del matemàtic Isaac Newton i del naturalista Charles Darwin, el mateix dia en què la seva veu, amb un missatge de pau i esperança, va viatjar fins a un forat negre; Hawking hi va dedicar gran part de la seva carrera, als forats negres.

Receptacle on s’han col·locat les cendres de Hawking. / BEN STANSALL (AFP)

Familiars, científics, astronautes, actors i joves es van donar cita aquest divendres a Westminster per honrar l’home que va establir les bases de la cosmologia moderna i va apropar al gran públic, de manera didàctica i relativament senzilla, el complex món dels forats negres.

Al servei religiós es van sumar també unes mil persones procedents de més de cent països, que, després d’un sorteig fa setmanes, van obtenir entrades per acomiadar Hawking, mort el 14 de març als 76 anys a Cambridge, a la universitat on va treballar fins al final.

Entrades per al funeral

La gran demanda d’entrades –unes 25.000– va posar de manifest l’abast de la popularitat de l’astrofísic, que patia des dels 21 anys esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia que el va deixar en cadira de rodes i el va obligar a comunicar-se des dels anys vuitanta a través d’un sintetitzador de veu.

Les cendres de Hawking van ser dipositades al terra del denominat racó dels científics de l’Abadia, on reposen científics com Michael Faraday o James Clerk Maxwell, i entre les làpides de Newton i Darwin, en una cerimònia presidida pel degà de Westminster, Johan Hall, durant la qual la seva filla, Lucy, va dipositar una flors malves.

La làpida de Hawking porta, a més del seu nom, la seva equació més famosa, que descriu l’entropia d’un forat negre.

L’actor Benedict Cumberbatch, conegut per la seva interpretació de Sherlock Holmes a la televisió, però que es va posar a la pell de Hawking en una sèrie de la cadena BBC, va llegir un passatge de la Bíblia, com ho va fer també l’astronauta britànic Tim Peake.

A la cerimònia van assistir, entre d’altres, els tres fills de l’astrofísic, Lucy, Tim i Robert; la seva primera dona, Jane Wilde; el premi nobel de Física Kip Thorne; el president de la Reial Societat de Londres per a l’Avenç de la Ciència Natural, Martin Rees, i el músic Nile Rodgers.

Veu en un forat negre

Poc després de l’enterrament, la veu de l’astrofísic va ser enviada per satèl·lit cap al forat negre més proper a la Terra des de les antenes que l’Agència Europea de l’Espai (ESA) té a Cebreros (Àvila), com una manera de celebrar la seva passió per l’Univers.

Les paraules de Hawking, que parlen de pau i esperança, van acompanyades d’un fons musical compost pel músic grec Vangelis, conegut per ser l’autor de la banda sonora de la famosa pel·lícula "Carros de foc".

Segons la filla de Hawking, es tracta d’"un bonic i simbòlic gest que crea un vincle" entre la vida del seu pare i "el seu desig d’anar a l’espai i les seves exploracions de l’Univers".

Hawking, tot i que era ateu, va tenir al març un funeral privat a l’església de Santa Maria la Major, a Cambridge, que va reunir familiars i amics, entre ells, l’actor Eddie Redmayne, que va interpretar el científic a la pel·lícula "La teoría del todo".

A Cambridge, on treballava a l’escola Gonville & Caius, l’investigador ocupava la prestigiosa càtedra de matemàtiques Lucasiana –fundada el 1663 per Henry Lucas, membre del Parlament anglès–, de la qual també va ser titular Isaac Newton.

Stephen Hawking, que va rebutjar el títol de Cavaller que li va oferir al seu moment la reina Elisabet II, va contribuir a establir les bases de la cosmologia moderna i es va convertir en una icona de la cultura popular, tan adorada com una estrella de rock.

La veu robòtica del sintetitzador amb què es va veure obligat a comunicar-se a partir del1985 i la seva figura en una cadira de rodes van aparèixer en nombrosos programes i sèries de televisió, com "Els Simpson", "Star Trek" i "The Big Bang Theory".

El científic es va fer famós amb la publicació del llibre "Brevíssima història del temps", en què el 1988 va explicar els últims descobriments sobre la naturalesa dels forats negres i l’origen de l’Univers, camps les bases matemàtiques dels quals va establir ell mateix. 

0 Comentaris
cargando