Svante Pääbo, nou Premi Princesa d'Astúries

El suec Svante Pääbo ha sigut guardonat amb el Premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2018, segons ha fet públic aquest dimecres a Oviedo el jurat encarregat de la concessió,  presidit per Pedro Miguel Echenique. Aquesta candidatura ha sigut proposada per Manuel Pérez Mateos, rector de la Universitat de Burgos. Aquest guardonat succeeix Rainer Weiss, Kip S. Thorne i Barry C. Barish, que van ser premiats l’any passat.

Svante Pääbo (Estocolm, 20 d’abril de 1955) va cursar els estudis d’Història de la Ciència, Egiptologia, Rus i Medicina a la Universitat d’Uppsala, i va ser investigador del Departament de Biologia Cel·lular, en el qual es va doctorar el 1986.

Va fer estades postdoctorals a l’Institut de Biologia Cel·lular II de la Universitat de Zuric, a l’Imperial Cancer Research Fund de Londres i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Entre 1990 i 1998 va ser professor de Biologia a la Universitat de Munic i, des de 1999, és professor de Biologia Molecular Evolutiva a la Universitat de Leipzig (Alemanya). Des de 1997 també és director de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva de Leipzig.

Historial impecable

Considerat com un delsfundadors de la paleogenètica, Svante Pääbo ha dirigit el projecte de seqüenciació completa del genoma del neandertal, una espècie extingida fa aproximadament 30.000 anys, l’esborrany del qual es va publicar en el número de maig del 2010 de la revista ‘Science’ i el resultat definitiu del qual va ser presentat i posat a disposició de la comunitat científica internacional el març del 2013.

Pääbo va demostrar als anys 80 que podia analitzar l’ADN de mòmies egípcies i va continuar treballant a establir mètodes rigorosos per rescatar seqüències de l’ADN antic, una tasca complicada per la degradació i modificació per processos químics que poden originar errors durant la seva replicació.

La seva metodologia ha sigut utilitzada per a l’estudi de la filogènia i la genètica de poblacions d’animals extingits, com els mamuts, els mandrosos terrestres, els ossos cavernaris i els moas.

Estudi de l’herència neandertal

El 1997 Pääbo va aconseguir rescatar seqüènciesd’ADN mitocondrial de mostres d’un espècimen del tipus neandertal, fet que va suposar la primera vegada en què es van extreure dades genètiques moleculars d’un fòssil d’hominí. El 2004, va adaptar i va aplicar tècniques d’alt rendiment de seqüenciació de l’ADN a ADN antic, que va obrir la possibilitat d’analitzar el genoma complet d’organismes extingits. L’any següent va llançar el projecte de seqüenciació del genoma neandertal, l’esborrany del qual es va presentar el 2010 i la versió definitiva el 2013.

Mentre treballava en aquest projecte, va descobrir, a través de l’estudi d’unes restes procedents de Sibèria, un nou tipus d’hominí desconegut fins aquell moment, al qual es coneix com a denisovano (pel nom de la cova on es van trobar les restes), el primer extingit i descrit exclusivament a través de dades genéticos.

Demostró que els denisovà van contribuir en un 5% al genoma dels actuals habitantsd’Austràlia i altres zones d’Oceania.

Del seu projecte del genoma neandertal, per al qual va analitzar, a més dels siberians, restes dels jaciments de Vindija (Croàcia) i El Sidrón (Espanya), es va descobrir que un 2% del genoma dels humans moderns no africans procedeixen del neandertal.

L’explicació per a aquests resultats és que l’encreuament entre les dues espècies es va poder produir després que els primers humans moderns sortissin d’Àfrica i es trobessin els neandertals, probablement alPròxim Orient.

L’encreuament entre les diferents espècies d’homo està reflectit en el llegat genètic que els neandertals i els denisovans han deixat en els sapiens moderns. Al llibre 'El hombre de Neandertal. En busca de genomas perdidos’ (2014), Pääbo va relatar, des d’un punt de vista personal, la història de la seqüenciació d’aquesta espècie extinta.

Notícies relacionades

El filòsof nord-americà Michael Sandel, Premi Princesa de Ciències Socials

Els alpinistes Messner i Welicki guanyen el Princesa d'Astúries d'esports

Membre, entre d’altres, del’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO), les acadèmies Europaea, la Nacional de Ciències dels Estats Units i de la Royal Society (Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats 2011), Svante Pääbo ha rebut doctorats honoraris de diverses universitats.