Anar al contingut

HISTORIADOR DE LA CIÈNCIA

David Kaiser: «Feynman era un gran narrador, amb una curiositat insaciable»

Barcelona celebra els 100 anys del naixement del físic més carismàtic després d'Einstein

Excèntric i controvertit, va canviar la visió de les partícules amb uns senzills dibuixos

Michele Catanzaro

David Kaiser: «Feynman era un gran narrador, amb una curiositat insaciable»

DANNY CAMINAL

Un home apassionat per tocar tocar els bongos i forçar cadenats va canviar la visió del món microscòpic a mitjans del segle passat. Richard Feynman -físic excèntric, premi Nobel el 1975, professor carismàtic i autor de llibres irresistibles- va néixer fa 100 anys. Un dels que més han estudiat el personatge, l’historiador del Massachusetts Institute of Technology (MIT) David Kaiser, va impartir la setmana passada una xerrada a Barcelona, organitzada per EspaiNano, grup de divulgadors de la nanotecnologia pertanyents a l’Associació Catalana de Comunicació Científica.

¿És cert que el llegat més important de Feynman són uns dibuixos? Bé, es tracta dels diagrames de Feynman, uns esquemes que permeten treballar de manera senzilla amb les complexes matemàtiques que descriuen les partícules microscòpiques. Una partícula que es mou es representa amb una línia recta; l’emissió d’una partícula, amb una línia ondulada, etcètera. Abans de la seva invenció, es necessitaven articles de 50 pàgines plens d’equacions per descriure el mateix. Era un pensador visual: de petit es va inventar uns símbols alternatius per a les matemàtiques de l’escola.

¿Quines són les seves troballes més rellevants? Sens dubte, els seus treballs en electrodinàmica quàntica, condensats en els diagrames, pels quals va rebre el Nobel. Però l’excepcional és que va fer coses importants durant tota la seva vida: va estudiar la força nuclear feble, va proposar la idea d’ordinador quàntic i va abordar de manera totalment nova la gravitació.

«Feynman va estar molt obert a la contracultura de Califòrnia. Va provar els al·lucinògens i els tancs d’aïllament sensorial.»

David Kaiser

Historiador del MIT

Se li recorda com un científic 'hippy'. Va estar molt obert a la contracultura de Califòrnia. Va provar els al·lucinògens i els tancs d’aïllament sensorial. Va muntar congressos al centre d’educació alternativa d’Esalen. Tenia una passió autèntica pels bongos.

¿Quant d’aquesta imatge és una creació dels seus llibres? Era un gran narrador, per això els seus textos són tan divertits, tant quan van d’electrons com quan van d’ell mateix. Algunes entrevistes primerenques revelen que va anar netejant i millorant les seves anècdotes amb el temps, però sempre va mantenir certa coherència.

Richard Feynman.

Però, ¿va ser realment subversiu? Era més aviat de centreesquerres, però sempre va qüestionar l’autoritat. Quan treballava en el projecte Manhattan [el disseny de la bomba atòmica] va disparar les alarmes pel seu 'hobby' de forçar cadenats i intercanviar cartes xifrades amb la seva dona. Era una persona efervescent, encara que va tenir les seves davallades. El que destacaria més és la seva curiositat implacable.

També anava a clubs de striptease i els seus llibres estan esquitxats de masclisme. Hi ha parts dels seus llibres que no han envellit bé. Certes assumpcions sobre les dones eren comunes en la seva generació i es consideraven divertides. També va tenir una vida sentimental complicada. Certament, aquestes actituds no animaven les dones a fer ciència, però també hi havia altres factors.  

¿Què el va motivar a participar en la creació de la bomba atòmica? Quan l’hi van oferir, el va rebutjar. Però al cap d’unes hores va canviar d’idea per la por que Hitler la desenvolupés abans que els EUA. El llançament de les bombes a Hiroshima i Nagasaki el va xocar. En un escrit, calcula horroritzat els edificis de Nova York que haurien destruït. Després d’aquesta experiència, es va retirar de tota mena d’encàrrec públic.

¿La seva actitud va ser diferent a la d’altres científics? Altres científics van continuar col·laborant després del bombardeig. Alguns havien rebutjat participar d’entrada, però molt pocs. Hitler va ser derrotat el maig del 1945. ¿Per què tots els físics van seguir en el projecte igualment, fins al llançament de les bombes a l’agost? Alguns ho van fer per inèrcia o pensant que la bomba no s’utilitzaria. D’altres pensant que la bomba ajudaria a acabar la guerra i a estalviar més morts.

«Quan treballava en el projecte Manhattan va disparar les alarmes pel seu 'hobby' de forçar cadenats i intercanviar cartes xifrades amb la seva dona.»

David Kaiser

Historiador del MIT

Finalment, va tornar a l’arena en la comissió sobre l’explosió del transbordador 'Challenger'. L’incident del 1986 va ser un trauma. Feynman estava frustrat amb la comissió d’investigació perquè creia que no es feien les preguntes importants i no es feia cas als tècnics. Durant una roda de premsa, va donar la nota. Va posar un O-ring [una peça del Shuttle] al seu vas d’aigua gelada, i quan la cambra va passar per davant la va treure i va dir: aquesta peça s’ha endurit pel fred i això té a veure amb l’incident. Efectivament, es va acabar comprovant que el fred havia alterat aquestes peces de segellament i això havia causat l’incident.

¿La seva manera de fer ciència seria possible avui? En el seu temps, hi havia un nivell d’informalitat en les institucions que permetia molta creativitat. Avui ho avaluem tot i és més difícil proposar idees trencadores des de zero. D’altra banda, tanta informalitat podia ser un problema per a qui no formava part del club, com les dones o les minories. Hi ha avantatges i desavantatges.

Temes: Física

0 Comentaris
cargando