Anar al contingut

FITA ASTROFÍSICA

El Google Maps de la Via Làctia

Un atles fet a partir d'informació recollida pel satèl·lit Gaia reuneix dades sobre 1.700 milions d'estrelles de la nostra galàxia

El cens promet revelacions sobre la forma, la història i la química de la Via Làctia

Michele Catanzaro

El Google Maps de la Via Làctia

.43075084

El cens d’estrelles més gran es va publicar ahir. El catàleg recull la posició de 1.700 milions d’estrelles de la nostra galàxia i els seus voltants, i els moviments i colors de 1.300 milions d’elles. Aquestes dades les va recollir el satèl·lit Gaia, de l’Agència Espacial Europea (ESA), entre el juny del 2014 i el maig del 2016. El catàleg inclou només l’1% de la Via Làctia, però és centenars de vegades més gran que el que hi ha disponible fins avui.

«És com passar de conèixer tres carrers a conèixer tota una ciutat: de cop i volta tenim dades no només de l’entorn immediat del Sol, sinó de tota la galàxia», va afirmar Luís Aguilar, investigador de l’Institut d’Astronomia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, no implicat a Gaia. «Aquest arxiu és una eina mai vista, un somni per a qualsevol astrònom», va assegurar Francesca Figueras, investigadora de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i una de les líders del projecte a Espanya. A partir d’ara, centenars d’astrofísics es llançaran a analitzar les dades, per respondre a preguntes com si la nostra galàxia té dos o quatre braços, quanta matèria obscura hi ha en ella, com es va formar i si ha col·lisionat amb altres al llarg de la seva història.

Una pila d’articles d’anàlisi preliminar publicats junts amb l’arxiu ja han revelat algunes informacions. Per exemple, una estimació de la massa de la Via Làctia, el valor mínim de la qual ronda els mil milions de masses solars. O alguns trets inesperats en la química de les estrelles.

Masses de dades

Gaia és un satèl·lit de 2.000 quilos que es troba ara a 1,5 quilòmetres de la Terra. Successor del satèl·lit Hipparcos, l’ESA el va llançar el 2013 per fer un mapa de la Via Làctia i entendre millor les estrelles. Gaia escombra el cel repetidament i recull grans masses de dades, a diferència del famós Hubble, que es dirigeix a punts concrets i fa fotografies de profunditat.

La missió havia de cessar aquest any, però el satèl·lit té carburant per a cinc anys més. El 2016 els científics que l’impulsen van treure un primer cens de 2 milions d’estrelles que va convèncer l’ESA d’allargar la seva activitat fins al 2020. Un catàleg encara més complet s’espera per a aquestes dates. La magnitud del nou catàleg s’entén pensant en la quantitat de cefeides censades. Fa 100 anys, l’astrònoma Henrietta Lewitt va fer servir una grapat d’aquestes estrelles polsants, útils per mesurar distàncies galàctiques. Hipparcos en va mesurar unes 200. Gaia ja en té milers de fitxades. El cens ha traçat també 14.000 asteroides del Sistema Solar.

A més, el nou catàleg aporta mesures de distància, de moviment i de color. «La precisió a l’hora de detectar el moviment és tan gran que podria mesurar el creixement de les ungles d’un astronauta a la Lluna», va afirmar Figueras. El moviment de les galàxies satèl·lit de la Via Làctia ha permès estimar la massa mínima d’aquesta. Les mesures de color i lluminositat han revelat famílies d’estrelles amb diversa edat i composició a diverses zones de la galàxia: uns indicis importants per reconstruir-ne la història.

Barcelona, líder

Espanya juga un paper important a Gaia, al liderar l’elaboració del seu arxiu. A Barcelona, a més a més de l’ICCUB, hi participen l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

«Aquestes dades són revolucionàries per a tota l’astrofísica que es farà en un futur», va afirmar Ignasi Ribas, director del IEEC. Les aplicacions inclouen deduir la quantitat de matèria obscura present a la galàxia des del moviment de les galàxies pròximes, utilitzar el catàleg per dissenyar els satèl·lits del futur (com el James Webb, que hauria de prendre el relleu a Gaia) o orientar els telescopis terrestres amb molta més precisió, quan es produeixen conjuncions importants. 

0 Comentaris
cargando