Anar al contingut

CATÀSTROFE ANCESTRAL

Els geòlegs troben indicis d'una cascada enmig del Mediterrani

Una inundació hauria omplert el Mare Nostrum des de Gibraltar fa 5 milions d'anys

A l'arribar a l'estret de Sicília, l'aigua hauria format un salt d'1,5 quilòmetres

Michele Catanzaro

Una cascada descomunal es va formar enmig del mar Mediterrani fa 5,3 milions d’anys, segons un estudi publicat a la revista Scientific Reports. Així ho demostrarien la forma del canyó de Noto –una estructura avui emplaçada sota el mar entre Malta i Sicília– que hauria sigut excavat per aquesta cascada; i una gran extensió de sediments descoberts al seu peu, que serien els residus arrossegats pel salt d’aigua.

La cascada és el tret més espectacular de la megainundació que va omplir el Mediterrani en un parell d’anys, segons la teoria seguida per l’article. Primer, l’estret de Gibraltar s’hauria tancat causant l’assecament del Mare Nostrum fa sis milions d’anys. Després, el tap hauria saltat i una descomunal quantitat d’aigua s’hauria vessat des de l’Atlàntic, baixant pel pendent que hi havia al darrere de l’estret. En pocs mesos, la conca occidental del Mediterrani s’hauria omplert i l’aigua hauria arribat a l’estret de Sicília, on s’emplaça la barrera que la separa de la més profunda conca oriental. Aquí s’hauria produït un segon abocament d’aigua, aquesta vegada en forma de cascada d’1,5 quilòmetres d’alt.

LA HIPÒTESI DE LA MEGAINUNDACIÓ

L’estudi reforça la hipòtesi de la megainundació del Mediterrani, presentada per primera vegada el 2009 per diversos investigadors, entre els quals Daniel García-Castellanos, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC) de Barcelona, que també participa en el treball sobre la cascada.

Tots els investigadors consultats, incloent-hi Castellanos, matisen que aquest relat encara s’ha de considerar una hipòtesi. «És un treball bonic, sobretot per la qualitat de les dades que fa servir», comenta Giuliana Panieri, geòloga de la Universitat Àrtica de Noruega. «És excel·lent, però només un mostreig dels sediments podrà aclarir els dubtes», afegeix Maria Angela Bassetti, catedràtica de geologia de la Universitat de Perpinyà.

«Que el Mediterrani s’assequés és una possibilitat sobre la qual discutim des de fa 30 anys», explica Bassetti. Als anys 70, es van detectar estrats de sal de quilòmetres de gruix al subsol de sota del Mediterrani. La troballa testifica la gran crisi de salinitat que va tenir lloc al Messinià, fa sis milions d’anys.

LA TROBALLA DELS SEDIMENTS

A partir d’aquí, les opinions divergeixen. «Nosaltres pensem que la crisi es deu al fet que el Mediterrani es va assecar per evaporació, arran del tancament de l’estret de Gibraltar, i després es va tornar a omplir amb una megainundació en el període Zancleà», explica García-Castellanos, basant-se en mesures i models teòrics.

Hi ha indicis que alguns animals haurien pogut travessar el mar a peu, però molts científics no creuen en l’assecament, sinó en un gran augment de la densitat de sal. D’altres qüestionen la inundació. Tampoc hi ha acord sobre si hi va haver tancament de l’estret i si el va causar un moviment tectònic o una baixada global del nivell del mar.

«La teoria de la megainundació se’ns va acudir de seguida quan vam trobar, en unes topografies del fons del Mediterrani, evidències d’un canal al penya-segat de Malta», explica Angelo Camerlenghi, de l’italià Institut Nacional d’Oceanografia, coautor de l’article. En una expedició del 2015, Camerlenghi va trobar una gran bossa de sediments (la «Unitat 2») al peu del canyó de Noto, que retalla aquest penya-segat.

«El canyó té la forma de ferradura causada per inundacions», observa Daniel García-Castellanos. «Els dipòsits no tenen capes i són transparents a les ones sísmiques», prossegueix. Tots aquests trets apunten al fet que es van descarregar en un temps molt curt. En aquests moments, l’equip està buscant finançament per poder perforar-los i confirmar que es tracta realment de materials erosionats. H

0 Comentaris
cargando