Anar al contingut

FINANÇAMENT CIENTÍFIC

La ciència universitària llança un SOS

La Generalitat ha reduït les seves ajudes en els últims anys en benefici de centres no universitaris, sobretot instituts de la xarxa Cerca

Científics de la UB, la UAB i la UPC se senten maltractats i denuncien una "falta de criteris objectivables"

Antonio Madridejos Michele Catanzaro

La ciència universitària llança un SOS

Desenes de grups científics d’alt perfil de les universitats catalanes s’han quedat aquest any sense les ajudes SGR (Suport als Grups de Recerca), el principal finançament aportat per la Generalitat perquè els investigadors puguin desenvolupar el seu treball, en benefici generalment d’equips no universitaris. De fet, per primera vegada des que les SGR es van posar en marxa, les universitats no han aconseguit en l’última convocatòria ni el 50% de les ajudes ofertes.
    

Les tres principals universitats –Barcelona (UB), Autònoma de Bar­celona (UAB) i Politècnica de Ca­talunya (UPC)– s’han unit per demanar un canvi en el sistema de finançament. Segons denuncien, els diners de les SGR destinats als seus grups s’han reduït en l’última convocatòria el 19% a la UPC, el 24% a la UAB i el 26% a la UB, a la qual cosa se sumen els descensos acumulats en les promocions anteriors (2009 i 2014).

El grup de neuroplasticitat i regeneració de la Universitat Autònoma de Barcelona, liderat per Xavier Navarro, sense finançament en l'última convocatòria de SGR. / UAB

    

Concretament, en la convocatòria d’aquest any, les universitats han obtingut el 49% de les SGR ofertes, davant el 64% que van aconseguir en la del 2009 i el 56% del 2014. Com a contrapartida, ha augmentat considerablement el finançament que reben els grups dels instituts Cerca, la xarxa de 40 centres d’excel·lència dependents de la Generalitat.
    

Les universitats argumenten que elles són responsables de més del 70% dels papers o publicacions científiques indexades, la principal eina per computar la productivitat, «però després el resultat de les SGR sembla no tenir-ho en compte», lamenta Javier Lafuente, vicerector d’Innovació de la UAB. A diferència d’altres convocatòries competitives, el comitè internacional que decideix la concessió de les SGR no ho fa en funció d’un projecte presentat, «sinó del que han fet els grups en els últims anys», afegeix Domènech Espriu, vicerector d’Investigació de la UB.

SENSE EXPLICACIONS

En aquesta ocasió, a més, cap dels grups consultats ha rebut explicacions sobre la seva exclusió dins del termini per presentar al·legacions. Les avaluacions s’han entregat als grups fa escassos dies, gairebé tres mesos després de comunicar la decisió. La sensació d’arbitrarietat és tan gran que un catedràtic va justificar la seva petició d’anonimat, al parlar amb EL PERIÓDICO, argumentant que no volia «entrar en una llista negra».

Grup coordinat per Josep Perelló al Departament de Física de la UB, especialitzat en sistemes complexos. / JORDI COTRINA

    

«Hi ha un prejudici moral, una falta de criteris objectivables que fa mal. Et sents infravalorat i et passa al davant gent que no té tants mèrits», lamenta Xavier Navarro, cap d’un grup de 29 persones de la UAB, especialitzat en malalties degeneratives, com l’ELA.
    

«És la gota que ha fet vessar el got. Vivim una sensació permanent d’improvisació, de precarització», afirma Josep Perelló, membre d’un grup de la UB que investiga la física dels sistemes complexos.
    

L’import total de la convocatòria es tradueix en uns 10.000 o 20.000 euros anuals per grup, depenent de la categoria. «Era la xocolata del lloro, però et permetia tenir algunes coses en funcionament», afirma Santi Royo, cap d’un grup de 40 persones de la UPC, que treballa en les enginyeries òptica i fotònica.
    

Els grups usen aquests diners per tenir marge de maniobra en un entorn depauperat per l’escassetat general d’inversió en R+D. Per exemple, per convidar un investigador estranger, completar el sou d’un doctorand o d’un tècnic, cobrir endarreriments en els pagaments d’altres convocatòries, comprar petits dispositius, etcètera.

CONVOCATÒRIA AMB SORPRESES

En termes monetaris, les aportacions de les SGR són molt inferiors a les que es poden obtenir a través de les convocatòries espanyoles (Ministeri d’Economia, Institut Carles III) o europees (ERC i altres), però «per als grups que no tenen accés a aquest tipus de finançament, que no hi poden aspirar pel motiu que sigui, són com l’aigua de maig», resumeix Espriu (UB). Per exemple, el percentatge de grups que aconsegueixen un finançament europeu ronda el 10% dels sol·licitants. «Només els molt bons i molt consolidats –afegeix– ho aconsegueixen. Són petites ajudes per als grups grans, que poden accedir a un finançament diferent, però vitals per a altres equips».
    

La convocatòria ja va sorprendre perquè tenia condicions (sobre el nombre d’articles publicats i altres requisits) que no estaven en l’anterior i de les quals no s’havia informat prèviament els investigadors.
    

Segons Xavier Navarro, el malestar amb la convocatòria de SGR es va manifestar en assemblees de professors ja en convocatòries anteriors. No obstant, aquest any fins i tot els equips rectorals han esclatat, apuntant el dit als Cerca, xarxa de centres creada per la Generalitat a partir del 2005. «Veig una diferència clara de tracte entre les universitats i els Cerca», diu Royo. «El sistema Cerca ho està fent molt bé, però no s’entén per què universitats que en determinats àmbits estan donant un rendiment alt es queden sense finançament», afirma l’investigador.
  

L'equip d'enginyeria de Santi Royo, també afectat per les retallades, al campus de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). / JORDI COTRINA

 

Els científics consultats reivindiquen la seva excel·lència investigadora tot i el desavantatge de tenir tasques docents i administratives que no tenen els seus col·legues dels centres Cerca. De fet, la majoria dels científics d’aquests instituts estan alliberats de la càrrega de donar classes o corregir exàmens, per exemple.
    

Arcadi Navarro, el director general de Recerca de la Generalitat, justifica el resultat de la selecció: «Nos­altres procurem donar els pocs diners de què disposem per crear més coneixement, més propietat intel·lectual, que s’aconsegueixi un retorn a la societat. I el criteri d’excel·lència, sempre ha de ser el primer. A vegades, uns pugen i altres baixen». A més, Arcadi Navarro matisa la xifra del 49% que computen les universitats: «Molts grups seleccionats estan dirigits per professors universitaris que, amb permís del seu rector, han adscrit la seva investigació al centre Cerca».
    

«Hem publicat a Nature Neuroscience, hem creat una spin-off i tenim contractes amb empreses: ¿què més hem de fer?», lamenta Jordi Alberch, líder d’un grup de 20 persones que investiga sobre malalties com el Parkinson. «Hi ha grups no universitaris inferiors al nostre que sí que han rebut finançament», afegeix. Diversos dels investigadors consultats expressen el seu estupor davant els criteris de priorització utilitzats.
    

A diferència d’altres autonomies, com Andalusia, que assignen els seus fons d’investigació en convocatòries competitives de projectes, Catalunya va optar fa anys per invertir la majoria dels seus recursos en finançament basal per a un conjunt de centres d’excel·lència. Així, segons critiquen les universitats, els centres Cerca reben un triple finançament per part de l’Administració: el pressupost destinat directament per part de la Generalitat, el professorat cedit per les universitats i ara també la prioritat de les ajudes SGR.

¿NOMÉS DOCÈNCIA?

«Hi ha la intenció que la universitat es dediqui a la docència i els centres a la investigació. D’aquesta manera les universitats es convertiran en un institut de secundària. ¿Qui subministrarà saba nova als centres?, ¿buscaran doctorands a la Xina o l’Índia?», es pregunta Xavier Navarro. «No podem fer bona docència si no fem bona investigació. En cap lloc del món es treu la investigació de la universitat. Hi hauria d’haver sinergia amb els instituts, no competició», conclou Alberch.
    

Arcadi Navarro rebutja de ple la interpretació de les universitats. «La suposada competència entre Cerca i universitats és falsa. Molts professors de les universitats estan també als centres Cerca i molts investigadors dels centres donen classes a les universitats. Tenim un model integrat: els resultats de les SGR mostren precisament aquesta integració», afirma el director general de Recerca.
    

«Des de fa anys estem compromesos amb la investigació universitària», conclou Arcadi Navarro. El director general cita el programa ICREA Acadèmia, que finança el sou d’investigadors universitaris excel·lents, o les beques FPU, que aconsegueixen en la seva majoria persones que treballen a la universitat. El 22 de març, Navarro va anunciar també la creació d’un programa específic per a les universitats, el SDUR, dotat amb quatre milions. 

0 Comentaris
cargando