Anar al contingut

Avenç mèdic

Trobada una peça clau per tractar el càncer de pàncrees

El descobriment forma part d'un estudi internacional liderat per l'Hospital del Mar de Barcelona

Trobada una peça clau per tractar el càncer de pàncrees

LAURA FIGULS

Un estudi internacional liderat per l'Hospital del Mar de Barcelona ha descobert que inhibint una proteïna, la Galectina-1 (Gal-1), en ratolins amb càncer de pàncrees els animals viuen més temps, els tumors progressen més lentament, són menys agressius i fan menys metàstasi.

La investigació, que publica la revista PNAS, ha constatat que inhibir aquesta proteïna es pot convertir en el primer tractament efectiu per frenar la progressió del tipus més comú de càncer de pàncrees, l'adenocarcinoma ductal pancreàtic (conegut com a PDA), per al qual, en aquests moments, no hi ha cap tipus de tractament curatiu.

L'estudi l'ha liderat la doctora Pilar Navarro, investigadora de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona (IIBB-CSIC), i per Gabriel Rabinovich, del Laboratori d'Immunopatologia de l'Institut de Biologia i Medicina Experimental de Buenos Aires (Argentina).

Navarro ha destacat que el treball "obre vies translacionals molt interessants i indica que s'ha d'avançar en el possible ús clínic d'aquesta nova diana molecular".

La coordinadora de l'estudi ha ressaltat que han fet la investigació amb un model transgènic de ratolí desenvolupat al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO)) "que presenta la mutació més freqüent que es troba en els tumors de pàncrees, cosa que ens ha permès recapitular de forma precisa la progressió tumoral que s'observa en humans".

Carlos Orozco i Neus Martínez-Bosch, membres del grup liderat per Navarro i primers firmants de l'estudi, han detallat que els tumors ductals de pàncrees es desenvolupen en un microambient tumoral particular, que es considera una de les claus per entendre el seu desenvolupament i la seva resistència a les quimioteràpies convencionals i a la immunoteràpia.

Dins d'aquest entorn, favorable a les cèl·lules tumorals i que les aïlla del sistema immunitari i dels tractaments, hi ha unes cèl·lules anomenades fibroblastos, que són les responsables de la producció de grans quantitats de Galectina-1, que és una proteïna vital en tot el procés de creixement del tumor i a fer-lo més agressiu.

Segons els investigadors també és una peça clau en la creació de l'entorn favorable perquè creixi el tumor i, a la vegada, manté el sistema immunitari deprimit.

Orozco i Martínez-Bosch han assenyalat que han hagut de fer estudis amb un model transgènic en ratolins per veure com afecta la inhibició d'aquesta proteïna en el desenvolupament del tumor, i també altres amb cèl·lules humanes, in vitro, in vivo, amb models de ratolí, i estudis moleculars genòmics de gran escala.

Estudi preclínic

Els investigadors han confirmat que els resultats obtinguts indiquen que "la inhibició de Gal1 frena el creixement del tumor i restableix la vigilància del nostre sistema immunitari per reconèixer i rebutjar les cèl·lules tumorals, la qual cosa dificulta que el tumor segueixi progressant".

A pesar de la importància del descobriment, Pilar Navarro ha advertit que es tracta d'un estudi preclínic amb models animals i que s'hauran de fer nous estudis que validin la inhibició de Gal-1 com a alternativa terapèutica en humans.

També permetria obrir una nova via per aconseguir que la immunoteràpia, que fins ara no ha tingut èxit en aquest tipus de tumor, sigui efectiva, utilitzant inhibidors de Gal-1 sols o combinant-los amb els actuals fàrmacs.

La cap de tumors digestius de l'Hospital del Mar, Clara Montagut, ha subratllat que "l'adenocarcinoma de pàncrees és un tumor altament agressiu en el qual els tractaments que tenim actualment són limitats, i per tant, la identificació preclínica de noves dianes terapèutiques obre una esperança per desenvolupar nous fàrmacs en aquests pacients".

L'adenocarcinoma ductal pancreàtic és el subtipus més freqüent de càncer de pàncrees ja que representa el 85% dels casos diagnosticats i, encara que la seva prevalença és de només el 3%, és el quart en el nombre de morts relacionades amb aquesta malaltia.

L'any 2016, a Espanya es van detectar 3.513 casos de càncer de pàncrees en homes (606 a Catalunya), i 3.401 en dones (562 a Catalunya), amb una supervivència de només el 8% al cap de 5 anys, i es calcula que l'any 2030 podria ser la segona causa de mort per càncer en els països desenvolupats.