El genoma dels tèrmits dona pistes sobre l'origen de la socialització

Avui seria pràcticament impossible entendre el món sense el concepte de societat. Segons el naturalista anglès Charles Darwin, pare de la teoria de l’evolució, el sorgiment de les societats complexes resultava fascinant. D’aquí ve el seu interès per estudiar els insectes fins a trobar l’origen de l’estructura social. Recentment, una recerca en què han participat investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE), centre mixt CSIC-UPF, ha trobat una possible clau per entendre aquest fenomen: l’origen de la sociabilitat dels tèrmits.

Cronològicament, aquests petits insectes podrien ser la primera mostra de socialitat en el món animal. En l’escala evolutiva, els tèrmits estan molt més a prop dels escarabats (dels quals descendeixen directament) que d’altres insectes socials com les formigues o les abelles (que van sorgir 50 milions d’anys més tard). La recerca sobre la sociabilitat d’aquests insectes, publicada a la revista Nature, Ecology and Evolution, s’ha basat en la comparació del genoma de tèrmits i escarabats per determinar en quin moment va sorgir el factor que va donar peu a un desenvolupament social.

Societats i individus

Els tèrmits són considerats insectes socials. És a dir, s’estructuren en un entorn jerarquitzat on cada individu exerceix una funció concreta. Des del seu naixement, els tèrmits adopten determinades característiques morfològiques que en determinaran la funció al niu. Si l’insecte neix amb grans mandíbules, serà un soldat encarregat de la protecció de la colònia. Si el tèrmit neix sent cec, serà un obrer encarregat de la construcció i manteniment del niu. Si, en canvi, neix amb capacitats reproductives, la seva funció estarà lligada a la supervivència de la colònia. La unió d’aquestes tres castes arriba a crear colònies de fins a tres milions d’individus i nius d’entre quatre i vuit metres d’altura.

En canvi, els escarabats són considerats insectes solitaris. Cada individu és morfològicament autosuficient, raó per la qual no necessiten agrupar-se en societats per sobreviure. Dit això, la pregunta que sorgeix és: ¿quin és el factor que ha donat peu al desenvolupament social dels tèrmits?

Xavier Bellés, investigador de l’IBE, comenta: «La diferència més significativa que hem observat és que, en els tèrmits, el sistema de percepció de missatges químics està molt més desenvolupat. Això els ha permès mantenir una organització social ja que, a diferència d’altres espècies, aquests insectes es comuniquen per olors». La base de l’evolució social dels tèrmits és, per tant, la comunicació química. En aquesta mateixa línia, l’investigador prossegueix: «Hem observat que la secreció de feromones exerceix com a missatge químic per alertar els soldats de la presència d’un intrús al niu».

Comparació de genomes

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

En la recerca s’ha seqüenciat i comparat el genoma d’una espècie d’escarabat i una altra de tèrmits per determinar les diferències entre ells. Maria Dolors Piulachs, també investigadora de l’Institut de Biologia Evolutiva, destaca: «Aquest tipus d’estudis ens permeten entendre en profunditat els escarabats. Sobretot, perquè representen un model que ens permet veure què passaria al principi de la diversificació de les espècies».

Tèrmits, abelles i formigues són insectes amb un comportament totalment estereotipat. A nivell individual, cada insecte exerceix la seva funció sense tenir ni idea de formar part d’un organisme. Entre ells, no hi ha papers culturals que determinin el seu paper. En el món entomològic, tot es determina a partir dels gens.