TERÀPIA EXPERIMENTAL

Una nova estratègia d'immunoteràpia cura el càncer de còlon en ratolins

Els investigadors de l'IRB Barcelona estan convençuts d'una ràpida aplicació en humans

Animals que haurien mort en qüestió de dies s'han recuperat i fan una vida normal

zentauroepp42081062 cancer180214162904

zentauroepp42081062 cancer180214162904 / Robert Ramos

6
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han aconseguit que uns ratolins amb càncer de còlon en una fase avançada es curessin completament després d’inhibir la producció en el tumor d’una hormona, anomenada TGF-beta, que neutralitzava l’activitat defensiva del sistema immunitari.

«Quan bloquegem l’acció d’aquesta hormona, revertim el procés. Els limfòcits [cèl·lules del sistema immunitari] aconsegueixen penetrar en el tumor i eliminen la metàstasi», resumeix Eduard Batlle, investigador d’ICREA i responsable del laboratori de càncer colorectal de l’institut. «Les alternatives terapèutiques són espectaculars –prossegueix–. Ratolins amb la malaltia molt avançada, que haurien mort en qüestió de dies, es recuperen i queden immunitzats», afegeix. La investigació s’ha publicat a la revista Nature. El científic neerlandès Daniele Tauriello, investigador postdoctoral a l’IRB Barcelona, n’és el primer firmant.

Batlle i el seu equip ja havien descobert fa anys que una abundància de la mateixa hormona en el càncer de còlon semblava predir el risc de desenvolupar metàstasi. En el nou estudi, realitzat amb un model de ratolí que mimetitza la malaltia en humans, es van curar entre el 70% i el 80% dels animals. No obstant, la translació no sempre és fàcil. «No volem vendre fum perquè hi ha teràpies que després no han funcionat en fases clíniques –diu Batlle–, però estem convençuts que hi haurà molts pacients que sí que es beneficiaran d’aquest descobriment». ¿Quan? Ja hi ha diversos assajos en marxa amb càncer de bufeta que utilitzen la mateixa estratègia. «En dos o tres anys en tindrem resultats», afegeix.

   

"Estem convençuts que hi haurà molts pacients que es beneficiaran d'aquesta troballa"

Eduard Batlle

Investigador ICREA a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona)

 La immunoteràpia, és a dir, teràpies basades en l’activació del sistema immunitari contra les cèl·lules cancerígenes, s’ha convertit en els últims anys en una arma molt eficaç per tractar alguns tumors com el melanoma o el càncer de pulmó, subratlla l’IRB Barcelona. «Hem tingut un autèntic boom. Ens hem adonat que activant el sistema immune hi ha pacients que es curen. Això ha obert les expectatives científiques i l’interès de les farmacèutiques», diu Batlle.

 «No obstant, fins ara, la majoria dels tumors de còlon semblaven insensibles a aquesta mena de teràpies», prossegueix l’investigador. «Els pocs assajos clínics d’immunoteràpia no estaven donant bons resultats i no es comprenia bé per què», recorda Batlle.

    

Els científics han desenvolupat un model
de ratolí que mimetitza
 
el càncer de còlon avançat en humans

Ara, neutralitzant l’acció del TGF-beta, s’ha observat que les cèl·lules del sistema immunitari aconsegueixen infiltrar-se i reconeixen el tumor, combaten el càncer i fins i tot prevenen l’aparició de metàstasi al fetge i al pulmó. «Actualment tenim bones teràpies quirúrgiques i de quimioteràpia per al problema local, però poques per a la metàstasi, que a la llarga és el que sol causar les morts», recorda Batlle. A més a més, i encara més important, els investigadors han demostrat que, combinant l’inhibidor de TGF-beta amb immunoteràpies que ja hi ha disponibles, l’efecte antitumoral es potencia i el sistema immunitari elimina de forma eficaç les metàstasis.

Al voltant del 40% o 50% dels pacients amb un tumor al còlon recauran en la malaltia en forma de metàstasi. «Quan hi ha un diagnòstic de càncer de còlon en els estadis avançats, els oncòlegs no tenen a la seva disposició tractaments eficaços que puguin curar el pacient», diu Batlle. Aquest treball obre la porta que es desenvolupi el primer tractament basat en immunoteràpia per a pacients amb càncer de còlon metastàsic, i per a aquells amb mal pronòstic però que encara no han desenvolupat metàstasi.

Nature publica al mateix número un altre estudi, de la farmacèutica Genentech, que arriba a les mateixes conclusions però amb càncer de bufeta. «Aquest altre treball demostra que la troballa va més enllà del càncer de còlon. Aparentment, múltiples tipus de tumors fan servir la mateixa estratègia –l’elevació dels nivells de TGF-beta en l’entorn– per fer-se invisibles al sistema immunitari», opinen els científics de l’IRB Barcelona.

Batlle admet que els inhibidors més prometedors poden tenir algun efecte secundari, com crear problemes d’autoimmunitat, però opina que es pot millorar. «És un aspecte que s’ha de treballar, però per regla general les reaccions estan ben controlades», conclou. Els seus ratolins n’han tingut prou amb 15 dies de teràpia. 

"No obstant, fins ara, la majoria dels tumors del còlon semblaven insensibles a aquest tipo de teràpies i, per tant, s'havia postulat que aquest tipo de tumor simplement és invisible per al sistema immunitari", prossegueix l'investigador. "Els pocs assajos clínics d'immunoteràpia amb pacients portadors del subtipus de càncer de còlon més freqüent no estaven donant bons resultats i no es comprenia bé per què", recorda Batlle.

Ara, neutralitzant l'acció del TGF-beta, s'ha observat que les cèl·lules del sistema immunitari aconsegueixen infiltrar-se i reconeixen el tumor, combaten el càncer i fins i tot prevenen l'aparició de metàstasi en fetge i pulmó. "Actualment tenim bones teràpies quirúrgiques i de quimioterpia per al problema local, però poc per a la metàstasi, que a la llarga és lo que sol causar les morts", recorda Batlle. Un vídeo molt senzill del procés, elaborat pel propi IRB Barcelona, es pot observar en Youtube.

A més, i més important, els investigadors han demostrat que, combinant l'inhibidor de TGF-beta amb inmunoterapias ja disponibles, l'efecte antitumoral es potencia i el sistema immunitario elimina de forma eficaç les metàstasis ja establertes.

El desenvolupament

Al voltant del 40-50% dels pacients amb un tumor en el còlon recauran en la malaltia en forma de metàstasi, amb tumors que es reproduiran principalment en el fetge o el pulmó. "Quan hi ha un diagnòstic de càncer de còlon en els estadis més avançats, els oncòlegs no tenen a la seva disposició tractaments eficaços que puguin curar al pacient", explica Batlle.

Aquest treball obre la porta a que es desenvolupi el primer tractament basat en immunoteràpia per a pacients amb càncer de còlon metastásico, i per a aquells pacients amb malament pronòstic però que encara no han desenvolupat metàstasi. "Oncòlegs i farmacèutiques iniciaran aviat assajos clínics que combinin inhibidors de TGF-beta, ja disponibles per a ús clínic, amb inmunoterapias.

Notícies relacionades

Nature publica en el mateix número un altre estudi de la farmacèutica Genentech que arriba a les mateixes conclusions però amb càncer de bufeta. "Aquest altre treball demostra que el descobriment va més enllà del càncer de còlon. Aparentment múltiples tipos de tumors utilitzen la mateixa estratègia -l'elevació dels nivells de TGF-beta en l'entorn- per fer-se invisibles al sistema immunitari. Aquests també podrien beneficiar-se de les inmunoterapias basades a inhibir l'acció d'aquesta hormona", opinen els científics de l'IRB Barcelona.

Batlle admet que els inhibidors més prometedors, o fins i tot les combinacions de diversos d'ells, poden tenir algun efecte secundari, com crear problemes d'autoimmunitat, però opina que es pot millorar. "Es un especto que hay que treballar, però per regla general les reaccions estan ben controlades", concluye. Als seus ratolins les ha bastado 15 dies de teràpia. Després queden immunitzats.

Uns ratolins molt especials

Tauriello va aplicar a ratolins de laboratori quatre de les mutacions genètiques més comuns presents en els tumors humans de còlon avançats. Tras comprovar la similitud amb els tumors humans agressius, es va crear un biobanc d'organoides tumorals -minitumors en tres dimensions- per poder reintroduir-los de forma controlada en ratolins inmunocompetentes (sense problemes en el sistema immunitari). "Per estudiar el sistema immunitari el tumor ha de ser de ratolí, d'una altra manera el seu organisme lo rebutjaria", explica.

Temes:

Càncer