Una proteïna manté en latència les cèl·lules metastàtiques del càncer de mama

Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) han identificat una proteïna que manté adormides, en estat de latència, les cèl·lules de càncer de mama una vegada ja s'han escampat pel cos mitjançant la metàstasi. Els autors creuen que el descobriment obre una via per intentar mantenir la metàstasi sense activitat durant el màxim temps possible.

En l'estudi clínic, que ha publicat la revista Nature Cell Biology, els investigadors han analitzat el tipus més freqüent de tumor de mama -l'anomenat estrogen positiu (ER+)-, que es caracteritza per un llarg període de latència amb absència de símptomes.

L'equip ha identificat la proteïna quinasa MSK1 com un regulador important d'aquestes metàstasis dorments o latents. Els científics han confirmat en mostres clíniques de tumors de pacients que els tumors de càncer de mama ER+ que no expressen MSK1 s'associen a un risc de recurrència més matiner, mentre que aquells que ho expressen faran metàstasi més tard en el temps.

 

"Al laboratori estem interessats ¿¿a comprendre els mecanismes de metàstasi i la component temporal d'aquest procés. Fins ara, els mecanismes que permetien a les cèl·lules de càncer de mama sortir de la latència eren poc coneguts en models preclínics i menys en pacients", explica Roger Gomis, investigador ICREA de la Generalitat i cap del laboratori de Control de Creixement i Metàstasi del Càncer de l'IRB Barcelona.

Els investigadors apunten que en un futur aquest descobriment podria afavorir els pacients en dues direccions. En primer lloc, per identificar aquells amb risc pròxim en el temps de patir recaigudes i ajustar el tractament segons el pronòstic. En segon lloc, també es podria provar de mimetitzar la funció de la quinasa MSK1 en un tractament amb l'objectiu de mantenir les lesions metastàtiques en estat de latència i asimptomàtiques durant el màxim temps possible.

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

El treball s'ha elaborat en col·laboració amb el laboratori de Salvador Aznar Benitah i Ángel R. Nebreda, tots dos del programa d'Oncologia de l'IRB Barcelona, ¿¿i amb els laboratoris de Violeta Serra, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), Aleix Prat, de l'Hospital Clínic, i Joan Albanell, de l'Hospital del Mar, tots de Barcelona. La primera autora de l'article és una exestudiant de doctorat de La Caixa a l'IRB Barcelona, ¿¿Sylvia Gawrzak, actualment al Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), a Alemanya.

L'estudi ha rebut finançament del Ministeri d'Economia i Competitivitat a través del fons FEDER, l'AGAUR de la Generalitat de Catalunya, la Fundació BBVA, la Worldwide Cancer Research i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Càncer (Ciberonc).