pluja d'estrelles

Els Gemínids es poden veure aquest dimarts i arriben al seu màxim visible aquest dijous

Les condicions de visibilitat són favorables i es podran observar fins dissabte, 16 de desembre

Un meteor travessa el cel durant una pluja d’estrelles a Lietzen, Alemanya.

Un meteor travessa el cel durant una pluja d’estrelles a Lietzen, Alemanya. / EFE / PATRICK PLEUL

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La pluja d'estrelles dels Gemínids arriba al seu pic màxim dijous, 14 de desembre, cap a les 07.11 hores, però seran visibles des de dimarts, dia 12, fins dissabte, 16 de desembre durant la mitjanit a la península Ibèrica, segons informa la Societat d'Observadors de Meteors i Cometes d'Espanya (SOMYCE).

Aquest fenomen meteorològic és una de les pluges d'estrelles més actives de l'any -juntament amb els Quadràntids del gener i els Perseids de l'agost-, al tenir una taxa d'activitat per sobre dels 100 meteors per hora durant diversos dies abans i després del màxim, moment en què registra una taxa de fins a 120 meteors per hora. A més de la freqüència, aquests meteors destaquen per la seva velocitat moderada (35 quilòmetres per segon) i per ser brillants i acolorits en molts casos.

Els Gemínids reben aquest nom perquè aquestes 'estrelles fugaces' semblen provenir del radiant de les estrelles Càstor i Pòl·lux, a la constel·lació de Gèminis, i té lloc cada any perquè la Terra travessa les restes de partícules de pols que ha deixat l'asteroide 3200 Phaeton.

Llocs sense contaminació lumínica

Segons SOMYCE, les condicions de visibilitat dels Gemínids seran favorables, ja que la Lluna Nova del 18 de desembre sortirà bastant tard. Les nits més indicades per a l'observació seran les del 12 al 16, sobretot entre les 2.00 i les 6.00 hores. Segons recomana la societat astronòmica, s'ha d'observar el cel des de llocs sense contaminació lumínica per apreciar millor el fenomen.

Els Gemínids no seran l'única pluja d'estrelles d'aquest mes de desembre. Així, abans d'aquest fenomen, han tingut lloc els chi-Oriònids i els Phoenícids Dic, amb un pic màxim d'activitat que van tenir lloc el 2 i el 6 de desembre, respectivament. Aquest dijous tenen lloc els Púpids/Vèlids i dissabte els Monoceròtids, mentre que el dia 12 arriben els sigma-Hídrids.

Després dels Gemínids, tanquen l'any els Coma Berenícids el 19 de desembre i els Úrsids el 22. Totes aquestes pluges d'estrelles del desembre tindran una taxa d'activitat mínima, d'entre els tres i els 10 meteors per hora, segons informa l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN).

Arribada de l'hivern

A més de les pluges d'estrelles, al desembre arribarà el solstici d'hivern, que varia en funció de l'any. Segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional, aquest 2017 l'arribada de l'hivern es produirà oficialment el 21 de desembre a les 17.28 hores, horari peninsular. L'hivern, per tant, durarà 88 dies i 23 hores, quan comenci la primavera.

El solstici d'hivern és el dia més curt de l'any (al migdia el Sol arriba al punt més baix de tot l'any). A partir d'aquesta data, les nits s'aniran escurçant a poc a poc i augmentaran les hores de llum del Sol.

Durant aquesta estació, el cel matutí estarà dominat per Mart, Júpiter i Saturn, i el vespertí per Urà, al qual s'unirà Venus a mitjans de febrer.

Aurores boreals

Notícies relacionades

Així mateix, el desembre és un dels mesos en què hi ha més probabilitats de veure aquest fenomen natural conegut com a aurores boreals, encara que no es produeixen en una data concreta.

Es produeix per canvis bruscos en el camp magnètic del Sol que deixen caure una gran quantitat d'energia a l'espai. Encara que són freqüents als països escandinaus, no és impossible veure-les a Espanya. No obstant, l'última va tenir lloc el 1989 a Galícia.

Temes:

Astronomia