Supercomputació davant de Trump

Europa té clar que el futur del continent passa pel desenvolupament tecnològic en infraestructures i sistemes de comunicació. L’Agenda Digital Europea, la directiva del mercat únic digital, el sistema de posicionament global Galileu i altres iniciatives van en aquesta mateixa direcció per situar el continent en condicions de competir tecnològicament amb els Estats Units i la Xina, més encara quan augmenten els recels dels líders europeus davant l’actual president dels Estats Units, Donald Trump.

Set països –Espanya, França, Alemanya, Portugal, Itàlia, Luxemburg i Holanda– van subscriure el 23 de març passat una declaració a Roma en suport de la iniciativa EuroHPC, un compromís per aconseguir com a mínim dos superordinadors europeus de molt alta capacitat abans del 2022 i desenvolupar les grans infraestructures de telecomunicacions per a indústries i centres d’investigació. Entre els centres ben posicionats hi hauria el Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb el seu superordinador MareNostrum 4, que es va inaugurar dijous passat i les capacitats del qual ja són al llindar que preveu el projecte, de màquines molt per sobre de la capacitat humana, l’anomenada exascala, capaç de multiplicar per mil les prestacions que ofereixen els ordinadors actuals. «En deu anys hem aconseguit fer en un dia el que abans es feia en un any», destaca Mateo Valero, director del BSC

Notícies relacionades

Barcelona se suma a la carrera per la computació quàntica

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«EuroHPC és un projecte que si Europa es pren seriosament pot ser dels que tinguin més recorregut», va explicar dimarts la secretària d’Estat d’investigació Carmen Vela a la Universitat Menéndez Pelayo. Vela va constatar la necessitat de la inversió pública atesa l’absència d’interès privat a Europa per desenvolupar hardware, com sí que fan empreses nord-americanes com IBM o Google. El MareNostrum, en el qual Espanya ha invertit 34 milions d’euros i que ja acumula quatre formulacions –perquè els superordinadors són infraestructures que es van renovant i el valor dels quals radica en el disseny dels seus xips i la seva arquitectura–, serà un d’aquests centres capaços de desenvolupar aquestes tecnologies avançades, i aspira a convertir-se en la referència si més no al sud d’Europa. «Estem en condicions de liderar el desenvolupament de xips d’alta velocitat per a l’Agència Espacial Europea, els cotxes sense conductor, i la internet de les coses. Si volem ser lliures i no dependre dels nord-americans, cal apostar per desenvolupar tecnologia pròpia i desenvolupar xips que ens facin lliures», va assenyalar Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center, que està buscant acords de col·laboració amb altres centres. 

A la saga de la Xina

A la saga de la XinaEn un moment en què la  Xina es manté en les posicions del capdavant del rànquing de superordinadors, l’investigador va considerar que Europa té una oportunitat per ser tan bons com ells i per protegir la innovació de les empreses europees. «Es va criticar la creació de Galileu perquè ja existia el GPS, i ara es veu que pot servir per anar més enllà i per protegir les infraestructures europees en cas de conflicte», va afegir. El desenvolupament de la supercomputació també permetrà potenciar àrees de la indústria en el desenvolupament de nous materials, fàrmacs, biotecnologia, energia, seguretat o comunicacions.