INSTITUT EUROPEU

El vaixell insígnia de la biologia europea obre una seu a Barcelona

El centre del Laboratori Europeu de Biologia Molecular a la capital catalana compta amb 21 milions per formar 8 grups en 5 anys

L'estació espanyola de l'EMBL se centrarà en el desenvolupament d'òrgans

icoy4509026 biomedica prbb170410181628

icoy4509026 biomedica prbb170410181628 / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Barcelona acollirà una subseu del Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), el vaixell insígnia de la investigació continental en ciències de la vida. La decisió es va formalitzar ahir amb la firma d’un conveni entre l’EMBL i el Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), l’edifici de la Barceloneta on s’instal·larà el centre.

El laboratori hauria d’entrar en funcionament durant el 2017. El seu director, elegit amb un concurs internacional, es donarà a conèixer d’aquí un mes i escollirà dos o tres caps de grup el 2018, segons les previsions d’Iain Mattaj, director de l’EMBL. Es preveu la creació de vuit grups (uns 100 investigadors) d’aquí cinc anys.

El centre compta amb 21 milions d’euros de pressupost entre el 2017 i el 2021: 16 de l’EMBL i 5 de l’Estat (que se sumen als que Espanya ja aporta a l’EMBL, 9 el 2016). La Generalitat hi contribueix amb 800 metres quadrats d’espai al PRBB.

INVESTIGACIÓ DE TEIXITS / L’estació espanyola, la sisena creada pel centre, incloent-hi la seva seu central a Heidelberg (Alemanya), està pensada per investigar la biologia de teixits, que estudia el desenvolupament d’òrgans per contestar a preguntes com ara: ¿Com batega el cor?, ¿com cicatritza un fetge malmès? o ¿com es formen els ossos de les cames?

Mentre alguns investigadors es fixen en les cèl·lules individuals i altres en organismes sencers, els biòlegs de teixits estudien conjunts de cèl·lules. Per fer-ho es necessiten microscopis especials, com el d’il·luminació en un sol pla (SPIM), que visualitza capes de cèl·lules projectant una fina làmina de llum sobre elles. També s’utilitzen organoides: boles de cèl·lules que simulen un òrgan en una proveta. Finalment, models matemàtics permeten modelitzar el comportament dels grups de cèl·lules.

Entendre com s’organitzen els teixits permet comprendre què passa quan aquesta organització es desajusta, fet que produeix malalties o malformacions, i obre la porta a regenerar artificialment teixits malmesos.

El CERN DE LA VIDA / L’EMBL va ser creat el 1974 per ser el CERN de la vida, és a dir, per convertir Europa en líder mundial en biologia, tal com ho ha fet per a la física el CERN, el centre de Ginebra que allotja el gran accelerador de partícules. Des d’aleshores, aquesta institució integrada per 22 estats i que dona feina a 1.800 persones, ha obert cinc seus, l’última fa 20 anys.

«Espanya era l’únic país gran d’Europa que no tenia subseu», va explicar Luís Serrano, director del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, que ha lluitat pel projecte des del 2006. Llavors, Serrano es va incorporar al CRG des de l’EMBL per liderar una unitat mixta dels dos centres finançada per l’Estat.

Van seguir els anys de la crisi, en els quals el pressupost de l’EMBL es va congelar i els estats membres es van tornar previnguts pel que fa a finançament, explica Mattaj. No obstant, Mattaj atribueix el pas d’una dècada al temps inevitablement necessari per convèncer tots els estats membres. Finalment, la iniciativa es va desbloquejar el 2016.

Notícies relacionades

«És un bon moment per a la biologia de teixits: els avenços en la microscòpia permeten estudiar grans grups de cèl·lules en alta resolució i s’ha avançat molt en organoides», va explicar Mattaj.

¿Per què l’EMBL ha escollit Bar-celona? «L’experiència amb la unitat mixta ha sigut exitosa», contesta el director. «A més, al costat del PRBB hi ha pacients [en al·lusió a l’Hospital del Mar], va dir. 

Temes:

Biotecnologia