ANÀLISI DEL TERRITORI

Arbres al desert d'Atacama

Un estudi suggereix que el lloc més àrid de la Terra va ser fa 15.000 anys un paratge esquitxat de llacs i pantans

La presència d'aigua va afavorir la colonització humana d'Amèrica del sud a través de la costa

pfeiffer-atacama

pfeiffer-atacama

2
Es llegeix en minuts

El desert de l'Atacama, al nord de Xile, el territori amb menys pluviometria de tota la Terra, va ser molt possiblement un paratge arbrat esquitxat de llacs i pantans fa uns 15.000 anys, quan els primers humans colonitzaven Amèrica del sud, segons sosté un estudi publicat per investigadors de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.

Les noves troballes suggereixen que el desert d'Arizona, actualment un territori 100.000 quilòmetres quadrats amb una gairebé total absència de vida, va ser en aquell temps un important punt de parada per als pobladors que avançaven cap al sud seguint la costa americana del Pacífic.

“Encara que el desert d'Atacama és avui dia una barrera, no ho va ser en l'època en què els humans colonitzaven Amèrica”, considera Marco Pfeiffer, investigador de Berkeley, en un estudi que s'ha presentat durant la reunió anual de la Unió Geofísica Americana.

La principal ciutat de la zona, Arica, té una pluviometria anual de només 1,5 litres per metre quadrat, però fins i tot estan documentats períodes d'uns quants anys sense una sola gota.

La principal hipòtesi del poblament d'Amèrica sosté que pobles del nord d'Àsia van travessar l'estret de Bering aprofitant èpoques lliures de gel, possiblement en diversos moments diferents, i després van avançar cap al sud seguint les costes. Les primeres grans migracions van començar fa entre 20.000 i 18.000 anys.

PAS CAP A MONTE VERDE

Encara que hi ha possibles empremtes d'un poblament anterior, fins i tot de fa 30.000 anys, l'evidència indiscutible més antiga de la presència humana a Amèrica del sud procedeix del jaciment xilè de Monte Verd, al sud d'Atacama, que va ser ocupat en el període comprès entre fa 18.500 i 14.800 anys. Desafortunadament, l'evidència arqueològica d'aquestes migracions costaneres és molt escassa. Els especialistes creuen que la majoria dels pobladors van travessar territoris que actualment es troben submergits sota el mar.

El desert d'Atacama en sentit ampli -incloent-hi el sud del Perú-, que té una longitud de gairebé 1.600 km i un ample màxim de 180, és un territori esquerdat per l'aridesa en què només sobreviuen alguns cactus i altres plantes xeròfiles.

La zona és un territori molt poc analitzat arqueològicament perquè des de sempre s'ha considerat massa àrida per haver sigut poblada en èpoques relativament recents. No obstant, un estudi de fa una dècada ja va suggerir que entre fa 7.000 i 9.000 anys les pluges en algunes regions d'Atacama podien haver sigut fins a sis vegades més abundants que en l'actualitat. Amb posterioritat, el 2013, els investigadors de Berkeley van publicar un estudi a la revista Quaternary Science Reviews que revelava evidències d'ocupació humana de fa 13.000 anys al cor del desert.

CORRENT D'AIGUA

Notícies relacionades

"Forçosament hi va haver un corrent pròxim que subministrés aigua a aquest assentament humà", diu Pfeiffer. Els investigadors van buscar llavors proves d'aigua al desert i aviat les van trobar: enterrades sota una gruixuda escorça de sal, van descobrir evidències de plantes i animals antics, com gasteròpodes i fitolits (estructures minerals diminutes que són herència de teixits vegetals), que es troben en llacs d'aigua dolça. Utilitzant tècniques d'isòtops de carboni, van revelar que les regions estaven en contacte amb l'aigua en algun moment fa entre 17.000 i 9.000 anys.

Les noves dades suggereixen que el desert Atacama estava cobert per aiguamolls i pantans esquitxats de gramínies que permetien l'alimentació de camèlids com la vicunya i el guanac, així com altres mamífers ara extints, diu Pfeiffer. Aquests, al seu torn, haurien proporcionat aliment a una primerenca població de caçadors-recol·lectors. També s'han trobat alguns indicis de primerenca ocupació humana, però els llocs encara no s'han excavat, diu l'investigador.

Temes:

Arqueologia Xile