Jugar a reptar Einstein

Dimecres que ve, qualsevol persona tindrà l’oportunitat de reptar el mateix Albert Einstein. N’hi haurà prou d’entretenir-se una mica amb un videojoc en línia creat a Barcelona. Els resultats de les sessions es faran servir en experiments en una dotzena de laboratoris. L’objectiu: comprovar si modifiquem la realitat quan l’observem. Einstein pensava que no i va plasmar aquesta convicció en una teoria que es diu realisme local.

Tot i això, aquesta visió s’ha anat ensorrant en les últimes dècades. Per demostrar un fet excepcional (que la realitat no és independent de l’observació) es necessiten proves excepcionals. Per això, els científics han decidit fer un pas més enllà dels experiments basats en làsers i àtoms fets fins ara. El Big Bell Test –el Gran Test de Bell: així és com es diu el videojoc global coordinat per l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) de Castelldefels– recorre al lliure albir de desenes de milers d’humans per trobar una prova contundent.

La naturalesa de la realitat va ser un assumpte exclusivament filosòfic fins a començament del segle passat, quan la ciència va revelar que l’estat de les partícules microscòpiques canviava quan un observador les mesurava. Un fenomen en concret –l’entrellaçament quàntic entre partícules– va indignar especialment  Einstein, que buscava una explicació a aquestes anomalies que preservés l’objectivitat de la realitat.

CONCEPCIÓ DEL TEST

Finalment, el 1964 es va concebre una prova, el Test de Bell, per esbrinar si Einstein tenia raó. La prova és tan complexa que no va ser fins a l’any 2015 quan tres laboratoris van aconseguir portar-la a terme i van tancar així gairebé totes les esclextes per al dubte. Es va fer gràcies a un dispositiu dissenyat a l’ICFO que fa servir polsos làser per generar bits d’informació, que alhora s’utilitzen per posar a prova l’entrellaçament.

El realisme local semblava derrotat. «Tot i això, diverses persones han formulat una crítica: utilitzar un procés físic per testar un altre procés físic és fer servir un argument circular», explica Carlos Abellán, doctorand de l’ICFO que va tenir la idea del Gran Test de Bell. Com que tant el dispositiu de l’ICFO com les partícules entrellaçades pertanyen al domini físic, llavors es podria sospitar que els dos objectes no són del tot independents: les partícules entrellaçades podrien preveure el comportament del làser i reaccionar de manera enganyosa.

És per això que Abellán va proposar una possibilitat inèdita: que no fossin làsers sinó éssers humans els qui posessin a prova l’entrellaçament. «Abans assumíem que [el comportament del làser] era un procés del tot independent [de l’entrellaçament]. Ara, l’assumpció és que els individus tenim la capacitat de prendre decisions úniques i impredictibles», explica Abellán. Aquestes decisions, preses pels usuaris del videojoc (en última instància, les de prémer el botó 1 o el botó 0 del teclat), seran les que es faran servir per posar a prova l’entrellaçament.

¿I EL LLIURE ALBIR?

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Encara que a Abellán no li agradi aquesta expressió, la seva assumpció coincideix a admetre que els humans posseeixen lliure albir. «El cervell està fet d’àtoms. Potser també aquestes decisions són preprogramades. Però dir això seria renunciar al lliure albir», admet Thomas Sheidl, investigador de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, que participa en el Gran Test de Bell.

«És realment genial implicar tanta gent en un experiment», comenta Tim Taminiau, investigador de la Universitat de Delft, no implicat en el projecte. «Ja anteriorment es van fer servir senyals humans per portar a terme el Test de Bell», explica. En concret, bits trets de pel·lícules i de missatges de Twitter. «Tot i això, el tipus de comportament que es farà servir ara (persones que pitgen botons) és diferent. No es pot descartar que es trobi alguna cosa sorprenent», conclou.