L'ADN DE LA SETMANA

Superlluna

El nostre satèl·lit és un objecte fascinant format a partir de material terrestre

icoy36284889 luna161114191340

icoy36284889 luna161114191340 / ALVARO MONGE

1
Es llegeix en minuts
Pere Puigdomènech
Pere Puigdomènech

Investigador

ver +

Fa uns dies es va poder observar la Lluna amb un diàmetre i una lluminositat aparents bastant més grans que la mitjana. Ha estat anomenada Superlluna tot i que res ha canviat en el nostre satèl·lit. Els que vivim en ciutats potser ens va bé que ens recordin que el cel està ple d’objectes fascinants i la Lluna és un dels més prominents.

Notícies relacionades

L’observació que hem tingut aquests dies ha estat deguda al fet que hi havia Lluna plena en el moment en què es trobava en el perigeu, el punt més proper a la Terra. En els llocs on no hi havia núvols la visió de la Lluna sortint de l’horitzó amb un color groguenc fins a enlairar-se brillant i il·luminant el paisatge va ser d’una gran bellesa i ens recorda les relacions molt especials que tenim amb la Lluna. Els primers humans que van posar un peu fora de la Terra ho van fer l’any 1969 a la seva superfície i quan van tornar en van portar mostres. Les anàlisis van demostrar que la composició de la Lluna és molt semblant a la de la Terra. Per això s’han proposat teories segons les quals la Lluna es va formar després d’una col·lisió d’un gran objecte contra la Terra primitiva que va expulsar materials que es van acabar condensant. Des de molts punts de vista la Lluna és part del nostre planeta.

En la nostra història la Lluna és un protagonista freqüent sobretot en relació amb els cicles que, encara que ho oblidem a les ciutats, semblen governar la nostra vida. El seu cicle de 29 o 30 dies marca molts calendaris com l’islàmic o el xinès i el calendari gregorià que fem servir nosaltres és una barreja de calendari solar per l’any i calendari lunar pels mesos. La Lluna marca les marees i fins i tot el seu cicle s’aproxima al cicle menstrual femení. En les nits de Lluna plena, com ha passat aquests dies, ens il·lumina i ens fa dirigir la vista cap al cel. De totes maneres, les millors nits per mirar el cel són aquelles en què no hi ha Lluna. Aleshores l’espectacle, lluny de ciutats, amb l’univers d’estrelles i planetes, ¡és realment esplendent! 

Temes:

Lluna Astronomia