Sense senyals del mòdul europeu 'Schiaparelli' a Mart

L'exploració de Mart ha patit un seriós revés amb la pèrdua més que probable del mòdul 'Schiaparelli', de la missió russoeuropea ExoMars, un demostrador tecnològic destinat essencialment a assajar diversos equips per a futures missions, inclòs un nou paracaigudes, un escut tèrmic i una estructura inferior per esmorteir el xoc final. El mòdul hauria d'haver aterrat sobre el planeta a les 16.48, hora espanyola, i la confirmació de l'operació hauria d'haver arribat a la Terra 10 minuts després, però no va ser així i el silenci es va imposar a l'ESOC, el centre de control de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Darmstadt (Alemanya).

'Schiaparelli' havia de convertir-se en el primer enginy fabricat a Europa que arribava amb èxit a Mart. El primer intent, amb el petit mòdul britànic 'Beagle 2' l'any 2003, va acabar amb la pèrdua de l'aparell a causa d'un impacte.

Les principals hipòtesis són òbviament dues: o bé la maniobra de descens i aterratge no es va desenvolupar com estava previst --hi va haver una col·lisió contra la superfície o va caure en un lloc inaccessible, per exemple-- o bé el mòdul va tenir algun problema tècnic que li va impedir transmetre dades. Dues veteranes sondes encara actives a Mart, l'europea 'Mars Express' i la nord-americana 'MRO', van transitar pel suposat lloc d'aterratge i no van poder contactar amb el mòdul. S'intentarà una altra vegada.

ÈXIT AMB LA TGO

La nau TGO (Trace Gas Orbiter), amb la que 'Schiaparelli' havia viatjat acoblat fins al planeta vermell, sí ha complert les expectatives i s'ha acoblat amb èxit a l'òrbita marciana, lo que almenys ha servit per elevar una mica els alicaídos ànims de l'ESA. De fet, de TGO depèn el gruix de la investigació científica que la missió ExoMars ha de desenvolupar en Mart.

Després d'un viatge de set mesos i 496 milions de quilòmetres, 'Schiaparelli' i 'TGO' van arribar a prop de Mart diumenge passat. Aleshores es va produir la separació: mentre el mòdul va començar a baixar pel seu compte en caiguda lliure, la nau va iniciar les maniobres d'inserció a l'òrbita marciana.

Segons els plans previstos, el contacte de 'Schiaparelli' amb l'atmosfera havia de produir-se a les 16.42 i el descens final haiva de durar sis minuts, fins a tocar terra a les 16.48. S'obriria un paracaigudes, després s'activarien uns retropropulsors --guiats per un altímetre làser-- i l'impacte final sobre la superfície seria esmorteït per una estructura comprimible d'alumini. La confirmació de la maniobra s'havia de rebre deu minuts després, el temps que triga el senyal a arribar a la Terra des de Mart. Però no va ser així. L'únic segur, ja que es va rebre una confirmació, és que el mòdul va arribar a l'atmosfera i després es va obrir el paracaigudes. A partir d'aleshores no se'n sap res.

PREVISIÓ DE VIDA CURTA

Els més optimistes podran al·legar amb raó que 'Schiaparelli' era la part secundària de la missió 'ExoMars', un programa amb un pressupost de 1.300 milions d'euros --incloent-hi tot el control de la missió-- en què Espanya aporta el 6,7%. Es tractava d'un petit mòdul tecnològic, sense capacitat de moviment, gairebé sense instrumentació científica i amb una càmera en blanc i negre que com a màxim hauria aconseguit unes 20 fotografies. A més, al disposar només d'una bateria sense panells solars, la seva vida útil estimada es limitava a 2-8 dies.

Notícies relacionades

L'ESA tem que 'Schiaparelli' s'estampés a Mart per un problema en els retropropulsors

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

I tot això és cert: el treball científic li corresponia essencialment a TGO, un orbitador amb diversos instruments per analitzar la composició de l'atmosfera marciana. Un dels seus objectius, sens dubte el més atractiu, és determinar d'on provenen les intrigants traces de metà --com han observat missions anteriors--, un gas que a la Terra es forma essencialment per l'activitat bacteriana. A partir de finals de l'any que ve, la nau començarà a subministrar informació.

No obstant, la pèrdua de 'Schiaparelli' significa que el sistema d'aterratge que havia de posar-se a prova té algun problema i no sembla recomanable utilitzar-lo en futures missions, tal com estava previst, la primera de les quals és un ambiciós 'rover' de la mateixa missió 'ExoMars' que l'ESA espera llançar l'any 2020. És a dir, molt probablement obligarà a canviar-lo, a buscar una alternativa.