Bacteris per recuperar els metalls dels telèfons mòbils

Les plaques base dels telèfons mòbils i molts altres aparells electrònics ja en desús contenen fins a un 40% de metalls, alguns tan valuosos com l'or, la plata, el platí o el paladi, però la seva recuperació és un procés summament difícil perquè els circuits integrats estan soldats al plàstic i no es poden separar manualment. És a dir, no n'hi ha prou de triturar-los. Les opcions principals són la fosa en forns a 1.200 graus, un procés d'elevat consum energètic, o bé l'ús de reactius agressius que ho dissolen tot.

Ara, un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ofereix una alternativa basada en l'ús d'uns microorganismes que de forma natural es poden trobar, per exemple, en les aigües residuals de les depuradores. Els seus treballs en laboratori han demostrat que bacteris 'Acidithiobacillus ferrooxidans' són capaços d'oxidar i separar els metalls dels altres materials no recuperables, resumeix Antonio David Dorado, del Departament d'Enginyeria Minera, Industrial i TIC, al campus de Manresa de la UPC. El procés és conegut com biolixivació. "Hem pogut demostrar la potencialitat de la tècnica", prossegueix.

EL PROCÉS

Una vegada retirada la carcassa i el bacteri del mòbil, la placa se sotmet a una preparació mecànica (trituració) per facilitar el bon contacte amb els microorganismes (el bacteri 'Acidithiobacillus ferrooxidans' s'extreu de la naturalesa i després és possible cultivar-la en laboratori). Perquè funcioni, precisa Dorado, "cal controlar les condicions que afecten l'activitat dels microorganismes, com el pH, la temperatura o les concentracions de sals". Com a resultat del procés, el metall queda dissolt i, mitjançant un procés de separació, es recupera per ser utilitzat de nou.

Els microorganismes permeten extreure de la ferralla el que encara es pot reaprofitar i que, en cas de no extreure's, podria contaminar l'entorn. A més, prossegueix Dorado, el procés és més econòmic i pot ser aplicat quan les baixes concentracions de metalls fan que les tècniques convencionals no siguin viables."No s'han d'introduir més reactius perquè els bacteris no es gasten. Per a ells, és un procés natural", insisteix Dorado. L'equip de la UPC a Manresa va començar a treballar fa anys amb el bacteri per a la descontaminació de mines. "Coneixem molt bé com es comporten", diu. De fet, també s'investiga amb altres microorganismes, però 'Acidithiobacillus ferrooxidans' és el més prometedor. 

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Pot semblar poca cosa, però no ho és, si multipliquem pels milions de mòbils que es llancen cada any", insisteix. En una tona de plaques hi pot haver, diu Dorado, 130 quilos de coure, que és l'element més habitual, i uns 350 grams d'or. "Sempre és una proporció superior a la que trobaríem si anéssim a buscar-ne a les mines", afegeix. En una placa hi ha fins a 60 elements diferents. La biolixivació s'ha començat a posar en marxa amb plaques de mòbils, però es podria adaptar fàcilment a altres tipus de deixalles electròniques.

Els investigadors busquen ara en quines condicions es pot potenciar el procés d'extracció perquè sigui competitiu. "A nivell de laboratori ja tenim plantes pilot, però el nostre objectiu final és que això pugui generalitzar-se com a procés industrial". "Per fer-ho a més escala, seria clau tenir el suport d'alguna empresa interessada", acaba dient.