Campiones de matemàtiques

La Berta, la Victoria i la Lucía estan disposades a demostrar que les matemàtiques d’alt nivell, els concursos que premien els millors de la disciplina, no són un reducte exclusiu dels col·legues masculins. Les joves estudiants, totes tres de 17 anys, han superat les proves classificatòries de la seva comunitat autònoma i ara participen a Barcelona en la final per determinar els sis representants espanyols en la pròxima Olimpíada Matemàtica Internacional, que se celebrarà a Hong Kong al juliol. «Se’ns donen bé les matemàtiques», reconeixen a l’uníson amb timidesa i humilitat. Entre els 77 contendents només hi ha vuit dones.

Les joves espanyoles obtenen més mal resultats que els nois en matemàtiques, com queda reflectit a les proves de nivell de quart d’ESO, situació imprevista si es té en compte que la seva nota mitjana és superior. Les tres noies cursen el batxillerat tecnològic envoltades de nois. «Som el 10%», diuen. 

¿A les noies els falten incentius? «Suposo que els interessen més les disciplines de la salut i altres de caràcter més aplicat», intenta justificar la Berta, que ve d’un institut de Madrid. «M’agraden, però em costa pensar que em passaré molts anys dedicada a les matemàtiques», insisteix la Lucía, primera classificada absoluta en la selecció de Las Palmas de Gran Canaria. «Potser les noies veuen les matemàtiques com una cosa molt teòrica», reitera la Victoria,guanyadora en les proves de Còrdova. Totes tres viatjaran pròximament a Romania en el campionat europeu de l’especialitat.

En opinió de Marta Casanellas, professora de la facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la clau són els «valors socials». «Hi ha una creença estesa –diu– que les noies no s’han de dedicar a aquestes coses». No és, evidentment, qüestió de capacitat intel·lectual. Un estudi de la Universitat de Wisconsin (EUA) va demostrar que les diferències en matemàtiques tendeixen a reduir-se als països amb més equilibri entre sexes. «No creiem que els nois siguin més llestos. És qüestió d’interès i dedicació», coincideixen les estudiants.

COTXES I TRENS

També hi influeix la motivació: «Els llibres són plens de problemes pràctics sobre trens i cotxes que arriben a una velocitat i xoquen. Això potser no els interessa. ¿Per què no es posen problemes de subministrament d’antibiòtics en un hospital o sobre les necessitats de vacunes per a una epidèmia de grip?», posa com a exemple Casanellas. I, finalment, hi ha també una qüestió de competitivitat i d’autoconfiança. «Moltes noies ni es plantegen presentar-se a aquest tipus de concursos que, diuen, no tenen utilitat pràctica –considera María Pulgar, membre de la Societat Matemàtica Espanyola i presidenta de la comissió organitzadora de la prova–. S’ha d’ intentar canviar-ho».

Les tres joves d’expedient immaculat tenen pràcticament decidit el seu futur acadèmic. Cap d’elles opta pel grau de Matemàtiques, malgrat  que les dones gairebé han aconseguit la paritat a les facultats espanyoles de l’especialitat, com recorda Pulgar. «Jo vull estudiar enginyeria aeronàutica», diu la Lucía. «O aeronàutica o industrials», subscriu la Berta. «El més segur és que acabi també en alguna enginyeria», afirma la Victoria. En el fons, diuen, «les enginyeries estan plenes de matemàtiques». Però no de noies. 

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

L’ambient on s’han criat ha sigut determinant en la seva trajectòria. La Lucía destaca la influència xinesa dels seus pares. «Suposo que en la cultura xinesa hi ha molta tradició i t’orienten cap a les matemàtiques». Més fàcil ho ha tingut la Berta, amb uns pares enginyers. «Al principi m’ajudava el meu pare, però va arribar un punt que ja no podia. Després, a més, he tingut la sort d’anar a un institut que cuida molt aquestes coses». Als pares de la Victoria, tots dos professors de dibuix tècnic, «sempre els han interessat les matemàtiques», diu la seva filla. Per iniciativa dels seus professors, les tres han participat a Estalmat, un programa per incentivar la cultura matemàtica entre els joves talentosos. «Hi anem voluntàriament cada dissabte al matí unes tres hores. No és gens pesat», assegura la Berta.

Les tres porten una vida «la mar de normal», segons expliquen, i no es priven de sortir de festa i de quedar amb els amics. «Si t’organitzes, hi ha temps per a tot». «Hi ha gent que s’obsessiona amb aquest tipus de proves. Suposo que a les noies no ens passa», comenta la Berta.