Un estudi busca personalitzar el tractament del càncer mitjançant una anàlisi pionera

Manuel Esteller coordina un projecte epigenètic amb 100 pacients als quals els han fallat els tractaments convencionals

 

  / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

El tractament del càncer ha progressat a passos de gegant els últims anys gràcies al desenvolupament de fàrmacs de quimioteràpia que frenen la progressió dels tumors o fins i tot els eliminen completament, però segueix havent-hi casos resistents als tractaments més habituals. Ara, un estudi coordinat per Manuel Esteller, investigador de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), intentarà abordar aquest problema mitjançant l'anàlisi de l'epigenoma dels tumors d'un centenar de pacients que ja han recaigut dues vegades i han esgotat els tractaments convencionals.

L'objectiu, com explica Esteller, és avançar cap a productes personalitzats que resultin efectius. "Molts fàrmacs pot ser que ja existeixin i es facin servir per a altres coses, mentre que en altres casos podem donar pistes per al seu futur desenvolupament", afirma. El catàleg de medicaments contra el càncer que seran analitzats inclou més de 1.000 compostos. 

¿Què és el genoma i l'epigenoma?

Quan els compostos epigenómicos s'uneixen a l'ADN i modifiquen la seva funció, es diu que han "marcat" el genoma. Aquestes marques no canvien la seqüència de l'ADN, que segueix sent la mateixa, sinó solo la manera en que les cèl·lules usaran les instruccions de l'ADN.

Esteller, director del programa d'epigenètica i biologia del càncer de l'Idibell, i Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària La Caixa, que finança l'estudi amb 301.600 euros, han presentat els detalls del projecte en un acte a Barcelona.

Grosso modo, l'epigenoma està format per compostos químics no genètics, no hereditaris, que poden unir-se a l'ADN i modificar l'activitat dels gens. L'epigenoma pot variar depenent de la dieta o de condicionants ambientals com la contaminació. "La genètica és com un abecedari que forma paraules -ha comentat Giró-, i en canvi l'epigenètica són els accents que permeten que una paraula signifiqui una cosa o una altra".

BUSCAR LES DEBILITATS DEL TUMOR

Com ha destacat Esteller, la medicina actual ja aborda les particularitats de cada tumor mitjançant diverses anàlisis genètiques, cosa que permet en molts casos millorar el tractament farmacològic de forma personalitzada, però no s'ha avançat tant en el cas de l'epigenoma. El que es pretén ara és obtenir l''empremta dactilar' epigenètica del pacient i el seu tumor. "El tumor és molt fort però també té debilitats que els fan molt sensibles. Es tracta de buscar-les", ha afegit.

Notícies relacionades

La primera fase del treball, que ja ha començat, es portarà a terme amb els dos tumors més habituals a Catalunya -còlon i pulmó- i amb dos més de particularment agressius i reticents als tractaments -pàncrees i glioma o cervell-. Els assajos clínics es desenvoluparan durant dos anys en col·laboració amb quatre centres hospitalaris: Vall d'Hebron Institut d'Oncología (VHIO), Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona), Hospital Duran i Reynals (l'Hospitalet de Lllobregat) i Hospital Josep Trueta (Girona).

Cada any es diagnostiquen 33.700 nous casos de càncer a Catalunya (20.000 en homes i 13.700 en dones). "Tenint en compte que l'esperança de vida ja supera els 80 anys, gairebé la meitat de les persones seran diagnosticades de càncer al llarg de la seva vida", ha detallat Esteller. "Donar el tractament adequat al pacient adequat el fa viure més", ha acabat dient. Malgrat els progressos, l'investigador de l'Idibell ha posat com a exemple que el 85% dels càncers de pulmó se segueix tractant amb quimioteràpia massiva, no personalitzada.

Premi Nacional de Recerca 2015 

Manel Esteller (Sant Boi, 1968) és director i investigador del programa d'epigenètica de l'Idibell i professor de genètica de la Universitat de Barcelona (UB). Metge de formació, va realitzar un 'postdoc' a la Universitat Johns Hopkins (EUA) i va tornar a Espanya per incorporar-se al Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), a Madrid. Des del 2008 treballa a l'Idibell. El desembre passat va ser guardonat amb el Premi Nacional de Recerca de la Generalitat. És autor de més de 250 articles científics. El seu treball s'ha centrat en l'estudi de la metilació, un procés bioquímic epigenètic que modifica l'ADN en els tumors.