Sensors per viure millor

Uns nanosensors químics que es col·loquen al pijama sense causar la més mínima molèstia podrien canviar la vida de milions de persones diabètiques, especialment d'edat avançada, que dormen in-tranquil·les tement una perillosa baixada del nivell de sucre. Els dispositius -uns minúsculs fils de cotó amb un tractament especial de nanotubs de carboni- detecten en temps real la sudoració, que és un dels principals símptomes de la hipoglucèmia, i envien la informació a un dispositiu de la mida d'un botó i després a un telèfon mòbil que, finalment, pot reenviar l'avís fins a un familiar o un cuidador. I es podria fer el mateix per detectar el liti, el sodi o el potassi, un canvi en el pH i un problema de deshidratació, entre moltes altres possibilitats.

«Podríem tenir d'una manera senzilla i barata una alerta immediata que algun paràmetre fisiològic no funciona correctament», explica el principal responsable dels dispositius, el químic Francisco Javier Andrade, investigador a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Es podrien estalviar moltes visites al metge.

Andrade i el seu equip de la URV a Tarragona han desenvolupat en els últims anys diverses aplicacions amb nanosensors que ja han passat la fase de concepte i fins i tot han acabat en forma de patents, com és el cas d'un sensor per a la creatinina, un element clau per valorar el bon funcionament dels ronyons.

«Busquem innovacions que ajudin a millorar la qualitat de vida», insisteix l'especialista d'origen argentí, actualment amb un contracte Ramón y Cajal a la URV. Andrade explica un altre exemple: un bolquer d'adult que detecta un inesperat augment de l'orina. «La de temps i diners que es podria estalviar, a més d'evitar la formació d'ulceracions, si el personal de les residències i els hospitals sabés exactament quan s'ha de canviar el bolquer», afegeix.

El projecte, anomenat Sens-Age, ha sigut possible en gran part gràcies a una beca Recercaixa que li va concedir fa tres anys l'Obra Social de La Caixa. «L'ajuda ha sigut fonamental -reconeix Andrade-. Moltes vegades et donen ajudes que et restringeixen molt, però en aquest programa hi ha molta flexibilitat. A mi m'ha permès muntar un equip d'investigació amb, entre altres professionals, un fisiòleg de l'esport i dissenyadors industrials. Teníem la terra i la llavor, però ens faltava l'aigua per créixer».

Els potencials usuaris són essencialment persones grans amb problemes de mobilitat, però també nadons «i fins i tot esportistes d'elit», diu Andrade. «El portarien a la roba i en tot moment controlarien els seus nivells».

A preu accessible

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«Crec que aquestes peces podrien arribar al mercat en pocs anys», confia. El preu no serà un obstacle, considera l'investigador, si es té en compte que els sensors podrien sortir a 10 cèntims d'euro per unitat, fins a 2.000 vegades menys del que costa prendre una mostra i analitzar-la amb els mètodes tradicionals.

Andrade, que va ser professor als Estats Units i després va treballar per a una multinacional a la Gran Bretanya, destaca el valor d'enfocar les investigacions cap a aplicacions pràctiques. «Part de la meva il·lusió és que els meus estudiants de doctorat a la URV acabin muntant les seves empreses de base tecnològica i generin llocs de treball -manifesta-. No cal anar gaire lluny. A Tarragona es poden fer grans coses».