Anar al contingut

Regeneració pionera

Un lesionat medul·lar camina per un autotrasplantament de cèl·lules

Els metges li van empeltar a la lesió un cultiu procedent del seu bulb olfactiu

El pacient també ha recobrat part de les funcions sexual i urinària

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Darek Fidyka, un home que patia una paràlisi total de cintura cap avall a conseqüència d'una ganivetada que li va seccionar la medul·la, ha començat a caminar amb l'ajuda d'un caminador gràcies a un autotrasplantament de cèl·lules mare obtingudes del seu bulb olfactiu, del nas, i un posterior procés de rehabilitació que ara compleix dos anys. Fidyka, de 40 anys, va ser operat a la ciutat polonesa de Breslau (Wroclaw) per un equip de neurocirurgians locals però dins d'un gran projecte encapçalat per l'University College de Londres (UCL).

 

Com va informar l'UCL en un comunicat, Fidyka, que va ser agredit fa quatre anys, també ha recuperat part de la funció sexual i del control urinari i, en general, pot portar una vida relativament normal que inclou conduir el cotxe. «Al meu parer, això és més impressionant que el primer pas de l'home a la Lluna», va afirmar Geoffrey Raisman, coordinador de la investigació a l'ULC. «És una sensació increïble, difícil de descriure. És com si tornés a néixer», va declarar Fidyka a la BBC, que ha realitzat un documental exclusiu que es va emetre ahir a la nit a la Gran Bretanya. Els detalls del treball han estat publicats a la revista Cell Transplantation.

 

AMPLI ASSAIG CLÍNIC / El mateix equip de l'ULC té ara en projecte un assaig clínic amb 10 persones que haurà de confirmar si l'experiment ha estat fruit d'algun atzar, una regeneració espontània, o si es pot generalitzar a més pacients. «Òbviament és una notícia extraordinària, un experiment realitzat per un bon equip que ha passat tots els controls i que s'ha publicat en una revista de revisió, però hem de ser prudents fins que vegem si es pot generalitzar», comenta Joan Vidal, cap de la unitat de lesió medul·lar de l'Institut Guttman, de Badalona, que recorda que, fins i tot en el millor dels casos, caldrà veure si tots els afectats podrien beneficiar-se'n. Michael Arthur, rector de l'UCL, insisteix en aquest mateix aspecte: «Els resultats són molt esperançadors, però es necessiten més treballs per determinar si la tècnica es pot aplicar a uns altres pacients».

En qualsevol cas, Vidal recorda que l'home no havia experimentat cap progrés amb l'habitual rehabilitació i que, de sobte, després de  sotmetre's a l'autotrasplantament, va començar a millorar. «És una cosa inqüestionable», afegeix l'especialista del Guttman. La ganivetada que va rebre el 2010 va deixar a Fidyka una bretxa de vuit mil·límetres a la medul·la. La recuperació espontània en aquests casos no arriba ni a l'1% dels malalts. «Si la lesió és completa -sintetitza Vidal-, la possibilitat de recuperar-se és mínima».

CÈL·LULES OEC / Per al trasplantament, el primer que necessitaven els investigadors era obtenir del mateix pacient unes cèl·lules del bulb olfactiu anomenades cèl·lules de glia envoltant olfactives (OEC, en la seva sigla en anglès) que tenen una gran capacitat de regeneració. Raisman va descobrir les OEC el 1985 i al cap de 12 anys, el 1997, van demostrar que podien ser utilitzades per tractar lesions de la medul·la en rates, però el procediment no va tenir el desenvolupament que n'esperaven per problemes legals i de finançament. Mai fins ara s'havia provat en humans.

Fidyka es va sotmetre a una cirurgia que li va extirpar un dels seus bulbs olfactoris, concretament l'esquerre, una circumstància que, sorprenentment, no li va suposar una pèrdua important d'olfacte [els autors del treball creuen que el bulb dret va ser capaç d'interpretar les olors de l'esquerre]. A continuació es van cultivar les cèl·lules durant dues setmanes per produir OEC i, finalment, aquestes van ser injectades a la medul·la espinal del pacient. Concretament, es van col·locar a sobre i per sota de la secció, acompanyades de quatre fragments de teixit nerviós obtinguts del turmell que van funcionar com a «ponts de suport». Tota la cirurgia va ser realitzada per un equip dirigit per Pawel Tabakow, neurocirurgià de l'Hospital Universitari de Breslau.

Tres mesos després, amb l'ajuda d'un fisioterapeuta i unes crosses, Fidyka començava a caminar. «Crec que és realista pensar que un dia seré independent. El que he après és que mai s'ha de deixar de lluitar», declara el pacient. «És increïble veure com la regeneració de la medul·la, una cosa que era considerada impossible anys enrere, s'està convertint en una realitat», afegeix Tabakow. «Crec que ens trobem davant d'un avanç històric. El nostre objectiu ara és aprofundir en aquest procediment perquè pugui funcionar de manera general», assenyala Raisman.