ESTRUCTURES DEL FUTUR

Esperances de grafè

El material, fulls de carboni del gruix d'un àtom, té gran potencial industrial

La UE invertirà 500 milions d'euros, suma sense precedents, a investigar-lo

Estructura d’una finíssima membrana de grafè.

Estructura d’una finíssima membrana de grafè. / UNIVERSITAT DE BERKELEY

3
Es llegeix en minuts
MICHELE CATANZARO
BARCELONA

Avui, empreses pioneres el fan servir en raquetes de pàdel o sabates que protegeixen de l'electricitat estàtica. Però aviat promet ser omnipresent en tota classe de tecnologies: des de tauletes enrotllables fins a càmeres invisibles integrades als vidres dels cotxes. El grafè va transcendir el cercle dels experts quan la Unió Europea va decidir invertir 500 milions d'euros en el transcurs de la pròxima dècada per investigar les seves propietats. És la inversió més gran mai feta per Europa en un projecte de ciència i s'ha comparat amb el projecte lunar dels Estats Units.  No han faltat els que han qüestionat l'oportunitat d'apostar tan fort per aquest material.

Andrea Ferrari, el director del consorci europeu Graphene Flagship de centres d'investigació sobre el grafè, va visitar Barcelona la setmana passada, per fer la xerrada inaugural del Festival Ciència, Tecnologia i Innovació, que se celebrarà fins al 20 de juny. «Els que parlen d'un material de les meravelles ens fan un flac servei: potser, en el pitjor dels casos, descobrirem que no és tan útil com s'espera, però el potencial és enorme i és enormement improbable que no acabi impactant en una varietat d'empreses: seria una bogeria desaprofitar-lo», afirma Ferrari. De moment, el programa s'ha salvat de les retallades de pressupost de ciència aplicades per Europa a finals del 2013 i  ja ha rebut dues tandes de finançament de 54 i 89 milions d'euros.

APLICACIONS VARIADES//  El grafè és un full d'àtoms de carboni del gruix d'un àtom. Aconseguir aquesta fina capa és possible des de mitjans de la dècada dels 90, però va ser el 2004 quan físics britànics, successivament guardonats amb el Nobel, van aconseguir entendre el seu funcionament físic, cosa que va permetre explotar les seves extraordinàries propietats: transparència, conductivitat elèctrica, resistència i flexibilitat, que podrien servir per fabricar panells solars barats o bé pantalles enrotllables.

«Hi ha altres materials prometedors, com per exemple els superconductors o les nanopartícules, però tenen aplicacions molt específiques. El grafè, contràriament, té aplicacions potencials en totes les branques de la indústria», afirma Ferrari. A més a més, tots els principals descobriments sobre aquest material s'han fet fins ara a Europa, un avantatge que no s'ha de desaprofitar, segons l'opinió del científic. La investigació amb grafè pot servir d'exemple per explotar 500 materials més que es poden produir en format de fulls subtils.

Actualment, ja existeixen productes de grafè. A Espanya, les raquetes de pàdel Rspadel de l'empresa Antolin, les sabates antiestàtiques d'Avancés o una sèrie de prototips electrònics de Graphenea. «Fa dos anys ens vam adjudicar un projecte de Samsung per estudiar l'aplicació del grafè als mòbils», explica Stephan Roche, investigador ICREA a l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnolgia (ICN2), soci del projecte europeu. «Nosaltres col·laborem amb Corning Glasses per estudiar la integració del material en el vidre», explica Frank Koppens, de l'Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), un altre soci del projecte. El tercer participant espanyol és el grup de Mar Hernández, de l'Institut de Ciències de Materials de Madrid. «Espanya ha captat el 13% de la primera tanda de 54 milions d'euros i els tres socis espanyols són líders de les seves respectives línies», apunta Roche.

Notícies relacionades

Alguns investigadors són escèptics sobre les esperances posades en el grafè, pels alts costos i les dificultats de passar de prototips a la producció massiva. «No crec que això sigui un problema per si mateix», respon Ferrari. «El que pot comportar dificultats és aconseguir els requeriments específics que cada aplicació necessita», afegeix.

COL·LABORACIÓ AMB LA INDÚSTRIA / Els primers beneficiats pel projecte haurien de ser els industrials europeus, ja que el consorci pensa patentar les seves troballes en col·laboració amb ells. Pantalles flexibles de grafè que es puguin integrar en la roba o en etiquetes són una cosa que es podrà veure d'aquí cinc anys, segons assegura Ferrari. El científic afirma també que al mercat il·legal xinès ja hi ha telèfons mòbils amb pantalles tàctils de grafè. ¿Realment Europa tindrà un avantatge competitiu respecte a Àsia si inverteix en aquesta tecnologia? «Això hauria de respondre-ho un economista. Quan es comença la producció en massa sempre hi ha l'opció d'anar a llocs amb mà d'obra més barata. Tenir el coneixement és sens dubte necessari. Si el perdem, ¿amb què competirem?», conclou.