El satèl·lit 'Gaia', a punt per fer un atles de 1.000 milions d'estrelles

El telescopi Gaia, una de les joies de la ciència espacial europea, s'enlairarà  demà des de la base de Kourou (Guaiana Francesa) per a una missió de cinc anys que té com a objectiu  confeccionar un atles de la Via Làctia que inclourà, segons la previsió, ni més ni menys que 1.000 milions d'estrelles i un nombre impensable d'asteroides, nanes marrons, forats negres, exoplanetes, quàsars i altres objectes del firmament.

Gaia suposa una revolució per la quantitat i la precisió de les dades subministrades. «Esperem multiplicar per 10.000 els coneixements actuals sobre la nostra galàxia. No hi ha hagut mai res d'igual», destaca Jordi Torra, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) i un dels científics líders de la missió.

Després de 15 anys de gestació i superats diversos problemes tècnics que han endarrerit a última hora l'enlairament, el satèl·lit ja es troba acoblat definitivament al coet Soiuz VS06 que s'encarregarà de col·locar-lo en òrbita. El llançament, que està previst a les 10.12, hora espanyola, serà el sisè que efectua el clàssic llançador rus des de Kourou.

CÀMERA DIGITAL / Gaia, construït a Tolosa per Astrium, amb la col·laboració d'indústries de 16 països i una participació destacada d'Espanya, pesa poc més de 2.000 quilos i té una forma de prisma hexagonal de tres metres de diàmetre, sense comptar l'enorme para-sol protector que es desplegarà una vegada estigui en òrbita. Entre altres impressionants prestacions, el satèl·lit estrenarà la càmera fotogràfica més gran posada mai en òrbita, amb un pla focal de 1.000 milions de píxels, i dos telescopis també únics que funcionen de forma coordinada enfocant en direccions oposades.

«Els instruments de Gaia són tan precisos que des de la Terra podríem observar els ulls d'una persona situada a la Lluna», posa com a exemple Carme Jordi, astrònoma de la UB i també membre de l'equip. El símil de l'ESA és igual d'espectacular: la sonda veurà al cel objectes amb una brillantor 400.000 vegades menor del que és capaç de detectar l'ull humà.

Per a les seves observacions, Gaia es col·locarà en una òrbita a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, en l'anomenat punt de Lagrange o L2, un lloc allunyat de les influències gravitatòries del Sol o la Terra que li aportarà la desitjada estabilitat sense haver de gastar gaire energia per mantenir-s'hi. Allà, la nau girarà lentament -a un ritme de quatre voltes per dia- escombrant el cel amb els seus dos telescopis. «Observar des de l'espai ens evita les interferències de l'atmosfera i les pertorbacions ocasionades pel moviment de la Terra», recorda Carme Jordi. El satèl·lit serà monitorejat contínuament des de la Terra a través d'una xarxa de telescopis. Així se'n podrà conèixer la posició amb una precisió d'uns 100 metres.

Durant la seva vida útil, Gaia no només pretén observar 1.000 milions d'estrelles -l'1% de la nostra galàxia-, sinó que en cadascuna hi fixarà la vista un total de 70 vegades, cosa que permetrà definir amb gran precisió la posició, la distància a la Terra i possiblement diverses propietats físiques, com la temperatura, la lluminositat i la composició química. Segons l'ESA, més del 99% de les estrelles que ara seran analitzades mai han estat estudiades amb precisió. A més, s'espera catalogar 200.000 asteroides. «A diferència d'altres missions concebudes per observar zones concretes, Gaia ho rastrejarà tot -insisteix Torra-. És el primer gran cens que es fa de la Via Làctia».

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

EL PARA-SOL ESPANYOL / Al marge de la càmera i dels telescopis, la missió compta també amb instrumental divers d'última generació. L'astròmetre, que és l'element principal, servirà per determinar la posició de les estrelles, mentre que el fotòmetre i l'espectròmetre separaran la llum per analitzar-ne l'espectre. Una altra peça clau és el para-sol, dissenyat i construït per l'empresa espanyola Sener, que es desplegarà fins a arribar a 10 metres d'ample i que permetrà que els sistemes es mantinguin en la temperatura gèlida (-170SDgr) necessària per al bon funcionament.

En total, en diverses fases del disseny o la construcció hi han participat diverses empreses espanyoles (Crisa, EADS Casa, Mier, GMV, Rymsa, Sener i Thales Alenia Space España) i en l'anàlisi de les dades tindran un pes capital diversos centres, com la UB, la UNED, el Barcelona Supercomputing Center i el Grupo Gaia Galicia, entre d'altres. Així mateix, l'antena de Cebreros (Àvila) serà una de les dues utilitzades per a la recepció de les dades subministrades per la sonda.