Triomf de casta al Giro d’Itàlia 2021

Quan el tren es para a l’estació s’ha de pujar al vagó. Pot ser que sigui una oportunitat única, una cosa que canviï la vida, per sempre, per deixar de ser un ciclista anònim i començar a adquirir un nom en el pilot. No hi ha res pitjor que ser agafat, després d’una llarga i combativa fuga, a un centenar de metres, o menys, de la meta. I, en ocasions, tampoc és agradable que et perdonin la vida, que et deixin guanyar perquè no ets ningú; un més, gairebé un desconegut a qui han regalat una glòria efímera. Però quan es baralla per triomfar, com va fer aquest dilluns Taco van der Hoorn, tot canvia i el nom del vencedor entra en l’èpica del Giro... i del ciclisme.

Der Hoorn era fins aquest dilluns un desconegut, molt més que quan Claudio Chiappucci es va escapar camí de Futuroscope al Tour de 1990. Era un ciclista de 27 anys que no havia pogut triomfar al Jumbo. I, entre tanta nòmina de corredors bons i famosos, no havia trobat un lloc, una plaça per poder continuar pedalant amb la pell que vesteix Primoz Roglic. I és llavors quan el corredor ha de buscar-se la vida, abaixar-se el sou i trobar col·locació entre equips menys famosos, com l’Intermarché belga, que el va repescar per al ciclisme i li va oferir una plaça per disputar el Giro.

Un pilot en fúria

I en la segona etapa en línia, la tercera al menú de la ronda italiana, Der Hoorn es va escapar sabent el que gairebé sempre passa, menys quan sona la flauta gràcies al coratge, a l’afany i a la força d’unes cames que van resistir l’empenta d’un pilot en fúria que no podia permetre que algú sense nom fins ara se’n burlés per aconseguir la primera victòria en solitari al Giro-2021.

😱 When your legs are burning but you can't give up!

😱 Quando le gambe bruciano ma tu non ti puoi arrendere!

Powered by @supersapiensinc #Giro pic.twitter.com/qncXUzGoL5

— Giro d'Italia (@giroditalia) 10 de mayo de 2021

Però la vida del ciclista és així. Chiappucci era un bon escalador que havia aconseguit guanyar la classificació de la muntanya al Giro de 1990 i que mai, fins a l’inici del Tour del mateix any, havia pensat que un dia seria una gran figura per acabar dues vegades segon i una vegada tercer al Giro, i dues vegades segon i una altra tercer al Tour, en els seus anys màgics, entre 1990 i 1993, gairebé sempre a l’estela de Miguel Induráin.

Un pijama groc

El primer dia que es va vestir de líder al Tour se’n va anar a dormir amb el jersei groc. No hi havia millor pijama per agafar el son. I molts anys després, quan Chiappucci es posa a parlar i a recordar la seva etapa com a ciclista, presumeix de ser el corredor que més vegades va ensenyar el darrere a Induráin. Ell atacava, sobretot al Giro del 1992, el primer dels dos que va guanyar Induráin. El corredor navarrès li deixava uns metres de distància, els suficients perquè arrenqués el motor dièsel que utilitzava Induráin a les costes. Però quan tots els seus watts es posaven en acció finalitzava el demarratge d’un corredor que van anomenar ‘el Diable’.

Notícies relacionades

Equips i dorsals de tots els corredors del Giro d’Itàlia 2021

Fa 22 anys Induráin va dir prou

És molt difícil que el triomf aconseguit per Der Hoorn en la tercera etapa del Giro el converteixin en una gran figura del ciclisme. Però el que sí que és segur és que a partir d’ara, si es torna a escapar, no aniran amb tantes contemplacions, no li deixaran agafar minuts perquè destrossi els plans d’esprint i tots aniran a la seva caça perquè ja ha demostrat que s’ho ha de prendre seriosament quan s’escapa perquè sap guanyar.

Com seriosament s’ha de considerar Remco Evenepoel. Fa tres dies que està en competició i ja està instal·lat en la tercera plaça de la general a 20 segons de Filippo Ganna. I a veure què passa aquest dimarts a la pujada a Sestola, amb el cim a només dos quilòmetres de la meta i amb un desnivell màxim que arriba al 16%. No és un final per prendre-se’l de broma.