Arriba la Vuelta del Gamoniteiru

Hi ha Voltes que es fan famoses per una sola muntanya. Va succeir, per exemple, a la ronda espanyola del 1999, quan es va inventar la primera pujada a l’Angliru, la que va guanyar sota la boira el Chava Jiménez, que fa uns dies hauria fet 50 anys. I en la pròxima, que es correrà entre el 14 d’agost i el 5 de setembre, es parlarà, i molt, d’una altra muntanya asturiana, el Gamoniteiru, un nou tresor per al ciclisme, un port dels que fan caure de cul, dels que posen els pèls de punta i dels que obliguen, també a les persones que no els agrada aquest esport, a estar enganxat al televisor com si fos una pel·lícula de suspens, per descobrir en aquest cas, no l’assassí, sinó el ciclista que resultarà guanyador dalt del cim, a 1.772 metres d’altitud.

L’amant del ciclisme que dijous 2 de setembre hagi acabat les vacances estivals, estaria bé que ja comencés a sol·licitar un permís especial, almenys per a la tarda d’aquell dia, si no treballa a jornada intensiva. Perquè perdre’s l’ascensió al Gamoniteiru serà una cosa així com un pecat i un veritable martiri per als ciclistes de la Vuelta, que hauran d’afrontar els 15 quilòmetres de la pujada sense cap descans i amb un percentatge que no se situa mai per sota del 10 per cent.

La carrera de les catedrals

La pròxima Vuelta ja ha sigut batejada com la de les catedrals, perquè comença a l’exterior de la de Burgos i s’acaba davant de la de Santiago Compostel·la, en una edició que eludeix Madrid, Catalunya, el País Basc, Aragó, La Rioja, l’Espanya insular, Ceuta i Melilla. No serà la primera vegada que la prova esquiva acabar als voltants del passeig de la Castellana, però sempre és una novetat que els carrers madrilenys no acullin l’últim sospir de la cursa.

No obstant, no serà només el Gamoniteiru l’únic esperit de muntanya de la pròxima edició de la prova, ja que hi haurà en total 9 arribades al cim; cosa que no vol dir, segons la marca de la casa, que siguin nou etapes d’alta muntanya, perquè n’hi ha almenys dues que es poden considerar jornades planes amb una costa final, com és el cas de la famosa pujada pels carrers costeruts de Valdepeñas de Jaén.

11 sortides i arribades inèdites

Serà també la Vuelta de les 11 sortides i 11 arribades inèdites: al marge del Gamoniteiru, les pujades finals al Picón Blanco, a Burgos; el Balcó d’Alacant i el pic de la Villuerca, dalt de la turística ciutat extremenya de Guadalupe.

En total, els ciclistes hauran de recórrer 3.336 quilòmetres, entre Burgos i Santiago de Compostel·la, a través dels paratges de les dues Castelles, terres valencianes, murcianes, andaluses, extremenyes, càntabres, asturianes i gallegues, lluitant no només amb l’altimetria de la carrera (45 ports programats) sinó amb l’habitual i tòrrida calor que farà a l’interior i al sud d’Espanya a finals d’agost i en paratges com Albacete, Jaén o Còrdova, amb la seva bellesa, però amb el termòmetre al màxim nivell.

Una prova amb Pogacar

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Curiós el disseny en una carrera que rebutja habitualment les contrarellotges. En aquesta ocasió n’hi haurà dues, una el primer dia, de només 8 quilòmetres, i una altra a la jornada final, amb 33 quilòmetres que, segons com es portin els ciclistes, sobretot en el Gamoniteiru, han de deixar la Vuelta pendent de la sentència fins al final per acabar sota la disciplina del cronòmetre com farà segurament el Gir, pels carrers de Verona, tot i que el recorregut de la ronda italiana encara no se sap al marge que la prova partirà de Torí.

També es desconeix qui hi participarà, però ja s’anuncia a so de bombo i platerets que Tadej Pogacar, vencedor del Tour 2020 i tercer classificat de la Vuelta 2019, serà la gran atracció de la prova, on, si no canvia de criteri, Alejandro Valverde es retirarà, tal com va fer Alberto Contador en l’edició del 2017. Falta mig any però només de pensar en el Gamoniteiru ja es posa la pell de gallina.