El Tourmalet

Massa, massa i massa relaxats

Aquest periodista ha percebut que els equips han baixat la guàrdia durant el Giro, a diferència del Tour, i després passa el que passa

segea55392151 from l to r   team groupama fdj rider france s arnaud demare201013135226

segea55392151 from l to r team groupama fdj rider france s arnaud demare201013135226 / LUCA BETTINI

2
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Ha passat. I sento dir que fa dies que adverteixo que he notat una relaxació per part dels equips que no havia notat durant el Tour. La bombolla del Giro, si no s’ha trencat, tant de bo sigui així, té en aquests moments una fuita d’aire que cal tapar immediatament, ja que altrament perilla que el pilot pugui arribar a Milà. I això no només seria dramàtic per a la ronda italiana, sinó per a la Vuelta que comença dimarts que ve a Irun. Massa a prop, increïble que coincideixin, i amb la Covid avançant de manera perillosa, almenys, aquí, a Itàlia (no seré jo qui comenti les dades espanyoles i menys en aquest blog).

Ha passat el que s’estava tement. Si en el Tour no hi va haver ni un sol contagi de corredors, aquí en el Giro ja n’acumulem tres en un pilot que està corrent sobre la lava que fa una setmana s’acumulava a l’Etna als dos costats de la carretera. Però, amb una diferència. Allà, la lava estava apagada i ara està cremant i en mode virus.

La mateixa consigna del Tour

Si a Niça, d’on va partir el Tour, el lema era arribar a París i rodar pels Camps Elisis, aquí, ara, l’important és poder fer la contrarellotge final pels carrers de Milà i celebrar la victòria de qui sigui, és igual, davant el Duomo de la capital llombarda. I d’aquí a una setmana la consigna serà la mateixa, que algú reculli el jersei vermell definitiu l’últim dia, en l’última etapa, sigui a Madrid o al lloc que el substitueixi, en el cas que, aleshores, la capital espanyola segueixi en estat d’alarma.

Notícies relacionades

Però, lamento dir-ho, els equips han baixat la guàrdia. Potser no tots, i potser fins i tot no són els que estan contagiats i han abandonat el Giro, però han baixat la guàrdia. Van arribar a Itàlia pensant que aquí el punyeter virus estava controlat amb unes dades molt per sota, per exemple, dels que hi havia a Espanya i França. ¿I què s’han trobat? Doncs que en uns quants dies les xifres italianes s’han disparat. Els auxiliars van als supermercats, posen gasolina, prenen un capuccino a les àrees de servei... I el pitjor, que humanament és comprensible, es comuniquen i parlen amb membres d’altres equips i es relacionen entre si, que, desgraciadament, no està permès.

Són humans

És humanament comprensible perquè tots es coneixen i molts han treballat junts anteriorment en un mateix equip. I, igual com els corredors, fa setmanes que alguns no veuen la família. Els que han repetit del Tour, a més, arribaven aquí després d’estar gairebé presos, sense poder moure’s, amb la mascareta posada tot el dia. En el Tour, a tot estirar, es relaxaven als busos dels equips fent una copa i escoltant música, però sempre entre els integrants d’un mateix equip, convertit en una família. Aquí, ¿ha passat igual? Possiblement és millor deixar la pregunta sense resposta i creuar els dits perquè no apareguin més positius, pel bé del Giro i també de la Vuelta.