Anar al contingut

Patrocina:

EL FINAL DE LA RONDA CATALANA

La llegenda de l''Imbatut' continua, Valverde guanya la Volta

El ciclista murcià s'imposa per tercera vegada en la carrera en una última etapa marcada per la caiguda d'Egan Bernal

Sergi López-Egea

La llegenda de l''Imbatut' continua, Valverde guanya la Volta

periodico

La llegenda continua. La llegenda es diu Alejandro Valverde i com ell mateix va dir després d’aconseguir el triomf a la Volta, la tercera de la seva carrera, ahir a Barcelona: «Totes les victòries que aconsegueixo ara suposen batre el rècord d’algú». A la ronda catalana va igualar les tres victòries de Miguel Induráin i el mes que ve, si guanya la Lieja-Bastogne-Lieja, la degana de totes les clàssiques, arribarà als cinc triomfs d’Eddy Merckx en la prova belga.

Només un jove corredor colombià, un prodigi de tan sols 21 anys, que desgraciadament va acabar a l’Hospital Clínic, Egan Bernal, es va atrevir a fer-li ombra a la Volta. Un mes abans de fer els 38 anys, Valverde està més bé que mai, molt millor que quan el juliol passat es va clavar la trompada de la seva vida al Tour, amb una caiguda que, a la seva edat, hauria comportat la retirada per a qualsevol ciclista que no es digués Valverde. «He tornat i per les sensacions que noto estic més bé que fa un any», va confessar després de guanyar la Volta.

Tres carreres des de començament d'any

Tres carreres per etapes ha fet aquest any i totes tres les ha guanyat: la Volta a la Comunitat Valenciana, la Volta d’Abu Dhabi i ara la Volta a Catalunya. La llegenda de l’Imbatut continua. Era l’imbatut quan tenia 18 anys i guanyava totes les carreres de Múrcia i ho continua sent ara, dues dècades després, quan s’ha situat com a número u del món.

«La fam de victòria no se m’acaba mai perquè segueixo guanyant i mentre ho faci seguiré practicant el ciclisme. El dia que deixi de guanyar se m’acabaran les ganes de competir». Així és Valverde, el que ara s’enfronta a nanos que anaven a quatre grapes quan ell es va fer professional, com Bernal, o com Marc Soler, al final cinquè de la general. «Ara corro contra nanos, als qui tracto d’aconsellar encara que siguin rivals. Tots els ciclistes amb qui vaig començar ara són directors d’equip».

I ell segueix per ser favorit en totes les carreres en què participa i fins i tot per no deixar-ho mai de costat quan es nomenen els candidats del Tour, en què concorrerà amb Mikel Landa, absent de la Volta, i Nairo Quintana, al final segon de la general per la caiguda de Bernal, lesionat a l’espatlla.

Amb victòria de Simon Yates a Montjuïc, on Soler va ser segon, l’etapa solament es va veure alterada per la caiguda de Bernal quan faltava una volta. Una moto de la televisió va caure i va deixar una mica d’oli. A José Joaquín Rojas li va derrapar la bici i va arrossegar Bernal. Va ser l’ombra en un dia de glòria per a Valverde, que va sumar una nova ronda catalana a les aconseguides el 2009 i l’any passat.

Domini abassegador

«M’encanta Catalunya i hi vinc moltes vegades a entrenar-me». Per això s’ha enamorat d’una Volta que, de fet, va dominar des de la segona etapa. I de fet, també, es fa difícil pensar que la suspensió de la pujada a Vallter 2000, pel vent, o la retallada de la penúltima etapa, per la neu que queia a la Vall d’Aran, haurien alterat la general. Potser, fins i tot, amb més duresa, el triomf de Valverde encara hauria sigut més gran.

El seu domini ha sigut tan i tan abassegador que el ciclista murcià, a part de la general, ha guanyat dues etapes, la classificació de la muntanya i, amb el Movistar, la general. Déu n’hi do. La llegenda continua. 

0 Comentaris
cargando