Froome s'arrisca i s'apunta al Giro abans que al Tour

Hi ha una dita que diu que els cementiris són plens de valents. I utilitzant un concepte militar, de valor se n’hi suposa apuntar-se al Giro, amb ànim de guanyar-lo, abans d’afrontar el que hauria de ser el gran repte del 2018; únic i gairebé necessari. Conquistar París per cinquena vegada i igualar les marques de Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Induráin.

    

Chris Froome serà el gran atractiu de la pròxima edició de la ronda italiana que es va presentar ahir a Milà. És igual conèixer quins altres corredors seran els seus rivals. El Giro el volia i el seu equip, l’Sky, l’ha convençut, al marge de la suculenta prima que, segons diverses fonts, les autoritats hebrees li han donat perquè de Jerusalem partirà la pròxima ronda italiana, amb tres etapes per carreteres d’Israel abans de viatjar a Sicília i iniciar el periple per la ruta tradicional de la carrera. No obstant, córrer el Giro abans del Tour implica un risc considerable, sempre que s’afrontin les dues carreres amb l’ànim de guanyar-les.

Ni Alberto Contador en els anys 2011 i 2015, ni Nairo Quintana aquesta temporada van aconseguir el repte del doblet. També es va oblidar Vincenzo Nibali, després de triomfar al seu país, de lluitar pel mallot groc i va posar com a excusa el 2016 que s’havia apuntat a la grande boucle per preparar els Jocs de Rio.

   

 Es parla que Froome anteposa la gesta de guanyar consecutivament tres grans voltes de tres setmanes a la conquista del cinquè Tour. I assumeix el desafiament de lluitar per la maglia rosa en un ambient advers per a ell com serien unes Dolomites gelades i fredes. Ell és africà (nascut a Kenya i criat a Sud-àfrica) i per tant un ciclista aliat a la calor. I, com més, millor.

Encara no se sap la decisió que prendrà el conjunt Movistar. Si hi va amb Mikel Landa –un altre risc pensant en el Tour– o repetirà l’experiència dels xavals com va fer a la Vuelta. Landa, aquesta temporada, va arribar al Tour en perfecta forma després de córrer a Itàlia, però en la ruta transalpina no va lluitar mai per la victòria sinó per les etapes. I hi ha una gran diferència tant en l’aspecte físic com en el psicològic, de lluitar o no pel triomf final.

 

El Giro tira de talonari i el Tour espera perquè sap que, al marge del cognom, la gran foto de l’any ciclista 2018 serà la del corredor que exhibeixi el mallot groc a París.

   

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

 Al costat del Mur de les Lamentacions, amb petició oficial del Govern d’Israel perquè el papa Francesc vagi  a la inauguració de la carrera i amb l’oposició al Giro per part de les autoritats palestines, s’inicia la carrera el 4 de maig amb una contrarellotge individual de 10 quilòmetres.

Després arribarà l’illa de Sicília i la pujada al volcà Etna, en la que serà la primera de les vuit arribades en pujada, de la qual destaca com a jornada clau la que acaba a la complicadíssima muntanya Zoncolan. Roma, en lloc de Milà, com a símbol d’unitat entre la religió hebrea i la catòlica, acollirà el final de la prova, un encara llunyà diumenge dia 27 de maig. Abans hi haurà també una contrarellotge de 34 quilòmetres. I, sens dubte la passió, d’un Giro sempre bell, però complicat, d’aquí venen els dubtes, pensant en el Tour, que aixeca la presència de Froome.