Froome riu, Landa Plora

El cor li bategava amb més força sobre la gespa del Vélodrome de Marsella, que circulant a 47 quilòmetres per hora pels carrers de la ciutat provençal. Seguia l’últim quilòmetre de Romain Bardet per les pantalles gegants de l’estadi de l’Olympique envoltat pels periodistes espanyols. Bevia una fanta de taronja, amb glops impacients. Els informadors radiofònics cridaven i Mikel Landa mirava de mantenir la calma. Era el repte, un somni, cosa que semblava impossible, ¿per què havia de perdre Bardet 1.13 minuts en una contrarellotge de 22 quilòmetres? Doncs en va cedir 1.12 i Landa es va quedar, una cosa mai vista, a només un segon del podi dels Camps Elisis, de la glòria d’acompanyar avui el seu company i cap de files, Chris Froome, en la quarta victòria a París, la més difícil, la més dura i la que no se sabrà mai si hauria arribat si el basc hagués sigut rival en comptes de company.

«Potser ataco demà (avui per al lector)», deia fent broma Landa, més un desig que una realitat en una etapa pels Camps Elisis que, correctament o incorrectament, la tradició marca que és de passeig, almenys fins a l’última volta. I de seguida es qüestionava on havia cedit aquell punyeter segon. «¡Se m’acudeixen  tants llocs!»... des de deixar-se anar en els últims metres de l’Izoard, fins a no esprintar amb més energia a Foix o a esprémer-se una mica més en la rampa salvatge de Peyragudes i fins i tot, possiblement, haver iniciat amb més agressivitat la contrarellotge de Düsseldorf, la que va obrir la festa del Tour 2017. «Tant de bo pugui tornar aquí de líder. Estic content, però no ple», perquè veure’s fora del podi de la ronda francesa per un miserable segon –en cas d’haver empatat a temps amb Bardet hauria pujat al podi– no li fa gràcia a ningú.

⚡️ FLASH ⚡️ Bardet's second, Bodnar finally wins and Christopher Froome wins a 4th Tour de France! #TDF2017 pic.twitter.com/RT5v1A2um4

— Tour de France™ (@LeTour) 22 de julio de 2017

«No he parlat encara amb l’equip, però en els plans de l’Sky no hi entra la possibilitat de lluitar a París pel podi de Landa. L’última etapa és per als velocistes», paraula del mallot groc, del cap, fi del debat. Avui només hi haurà passeig per al mallot groc, en la més ajustada de les quatre victòries aconseguides i Landa només es podrà reconfortar, encara que sigui mínimament, pujant al podi, d’esquena a l’Arc del Triomf i de cara a la plaça de la Concòrdia, sobre les llambordes dels Camps Elisis. París val una festa, com a integrant de l’Sky, el conjunt guanyador de la classificació per equips.

El Tour va arribar als carrers de Marsella, abarrotats de públic, amb policies per tot arreu, amb els camions de la recollida d’escombraries travessats a les vies d’accés al circuit per impedir bogeries sense sentit, i amb la passió esportiva perquè, encara que no hi havia cap dubte que Froome confirmaria la primera plaça de la general, qualsevol incident, qualsevol contratemps, una caiguda en un revolt, o en el descens des del temple de Notre-Dame de la Garde al centre de la ciutat, podia tombar els plans de Froome, més pensant en Rigo Urán, al final segon de la general a 54 segons, que en un Bardet a qui va superar totalment i absolutament el recorregut per arribar a l’estadi Vélodrome totalment trencat, a punt de ser doblat per Froome, i sense ni tan sols forces per aixecar-se del terra. Va estar més de 10 minuts assegut, sense reaccionar, gairebé sense creure que havia salvat la glòria de París (segon any consecutiu sobre el podi dels Camps Elisis) per un segon, tan bo per a ell, tan dolent per a Landa. Un segon, increïble.

 «Fins que no he vist, en la llunyania l’entrada a l’estadi amb Bardet a l’abast no he pogut disfrutar d’aquest Tour. Sens dubte, ha sigut la victòria més ajustada, però el cert és que per guanyar a París s’ha de patir cada any», va confessar Froome al veure’s, per fi, guanyador del Tour 2017.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Per un segon va guanyar la contrarellotge el polonès Maciej Bodnar al seu compatriota Michal Kwiatkowski. Per un segon, ahir i avui, l’Sky es va quedar sense dos podis, però va complir l’únic objectiu que realment importava a l’equip i que era l’únic important, fer costat a Froome en la quarta victòria. L’Sky guanyarà avui el cinquè Tour en els últims sis anys, una ratxa que va estrenar Brad Wiggins. I Landa haurà de veure la festa des de la barrera.

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.