Froome ja té el Tour de França a la butxaca

Hi va haver un moment màgic, extraordinari. Hi va haver un instant en què Mikel Landa es va posar davant de tots els favorits i va atacar. Sol davant el perill i amb 4 quilòmetres per al cim de l’Izoard, l’últim colós en el guió del Tour. Hi va haver un altre moment, ja a la Casse Déserte, el paratge més simbòlic de la muntanya, essència de Fausto Coppi i Louison Bobet, de velles històries, d’antigues gestes, en què Landa va mirar cap enrere. Havia atacat Chris Froome. Havia deixat per uns instants la companyia de Romain Bardet i Rigo Urán. Es va aturar i va esperar el seu cap com advertint al món, al planeta ciclista, que complia ordres… per última vegada en una muntanya del Tour.

Froome ja ho té, un triomf, un quart Tour a la butxaca. Li queda només una contrarellotge de 22 quilòmetres a Marsella, demà, després de l’etapa plana d’avui a Ais de Provença. Ha de ser una jornada contrarellotge convertida en un tràmit per a ell. Ni somiant, ni sentint-se en el paradís ciclista, Bardet seria capaç de contrarestar Froome i, certament, Urán fa molt de temps qwue no té una bona actuació contra el cronòmetre. Va ser el més fluix de tots els favorits en la inauguració de Düsseldorf.

UN ALTRE TRIOMF DE BARGUIL 

Allà on Coppi i Bobet van fer història en els anys 50 --al cim de l’Izoard hi ha un monument que els homenatja tots dos–, allà on Warren Barguil va guanyar l’etapa, la segona que aconsegueix en aquest Tour  i va demostrar que era un rei de la muntanya amb corona d’or, Froome es va sentir feliç perquè va derrotar una serralada alpina que sempre li resulta esquiva i perquè per primera vegada, encara que només mantingui 23 segons d’avantatge sobre Bardet, va sentir que començava a tenir la carrera guanyada... el triomf que més li costarà, si no té cap contratemps inesperat fins als Camps Elisis.

¿Què hauria sigut de Froome sense Landa al seu costat? ¿I també, per què no dir-ho, sense Michal Kwiatkwoski, l’antic campió del món,  i Mikel Nieve? Es diu que el ciclisme és un esport individual. ¡Mentida! ¡Totalment fals! Sense el potencial de l’Sky, sense un Kwiatwoski que tot líder voldria tenir al seu servei per agafar-li, fins i tot, la bossa de l’avituallament, segurament Froome no guanyaria aquest any el Tour. Perquè Froome no ha sigut, tampoc ahir a l’Izoard, aquell ciclista que se n’anava en solitari quan atacava a Ax-3-Domaines (2013) o a La Pierre de Saint Martin (2015). Sempre, i ahir a l’Izoard no va ser l’excepció, ha sigut capturat pels rivals, que, d’altra banda, tampoc han tingut prou energia per deixar-lo enrere, a excepció del mur de l’alt de Peyragudes.

EL PLA DEL CONJUNT SKY 

Tot estava preparat i estudiat a l’Sky perquè Froome es lluís a la muntanya de Coppi i Bobet. Estava previst l’atac de Landa per veure com responien els rivals, una ofensiva que, de fet, va servir per fulminar Fabio Aru. «Froome m’ha deixat anar perquè treballés la resta de contrincants i perquè fins a París no ens podem relaxar», va assegurar el corredor basc al cim de l’Izoard.Si Landa va atacar va ser  perquè l’hi va ordenar Froome, perquè el pla del britànic era demarrar quan arribava la petita baixada que porta fins a la Casse Déserte (la zona sense vegetació de l’Izoard, el símbol turístic i ciclístic de la muntanya), connectar amb Landa, que ho estava esperant, i fins i tot si era possible arribar tots dos junts a la meta per emular Bernard Hinault i Greg Lemond, a Alpe d’Huez, al Tour de 1986, quan els dos corredors van arribar a la meta agafats de la mà.

Però Bardet i Urán van resistir la seva empenta; un dia més, i una pujada més no li va quedar més remei a Landa que tornar a sacrificar-se pel seu cap de files. 

BONIFICACIÓ DE BARDET 

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Bardet va esgarrapar quatre segons per la bonificació. Un temps insignificant en la lluita per la victòria final i insuficient per poder creure en una victòria francesa. El Tour 2017 encara no s’ha acabat però Froome va respirar alleujat. «Dono les gràcies a l’equip. Estic molt content perquè als Alps sempre tinc problemes». Gràcies equip… i gràcies sobretot a un Landa que no tornarà a pujar mai més per l’Izoard, pel Galibier o per la Croix de Fer sent segon de ningú.

Totes les classificacions en la pàgina oficial del Tour.