Froome arriba al seu jardí dels Pirineus al Tour de França

Pau és com una ciutat maleïda per al Tour, on un mallot groc (Michael Rasmussen, actualment cronista per a un diari danès) va fugir una vegada per la cuina d’un hotel angoixat per les sospites de dopatge. O on Aleksandr Vinokurov (avui mànager de l’Astana de Fabio Aru) va saber que s’havia equivocat de bossa al recol·locar-se una sang que creia que era la seva i no la d’un company. També on li van dir al gran dels Schleck (Frank) que havia donat positiu. Per això, en aquesta ruta és normal que passin coses que els enterboleixin a tots... excepte a Chris Froome.

Ell somriu. Ell arriba a Pau divertint-se i sabent que no el preocupen ni avui ni demà els Pirineus, perquè per al britànic, per al mallot groc, la serralada en lloc de ser un territori ple d’obstacles i de cims (avui, Ares, Menté, Balès, Peyresourde i Peyragudes, i demà el Mur de Péguère) és com un jardí verd i fresc, com una fotografia bonica i lluminosa.

Un Maciej Bodnar déchaîné, un dernier sprint massif avant les Pyrénées et la 5ème victoire de Marcel Kittel à Pau ! #TDF2017 pic.twitter.com/yca8mJNtVa

— Tour de France™ (@LeTour) 12 de julio de 2017

UN LÍDER FELIÇ

A Froome se’l veu feliç en un podi on no falten les hostesses. I fins i tot fa la impressió, quan recupera forces fent corró (la màquina que converteix la bici en estàtica després de treure-li la roda del darrere), que podria córrer 200 quilòmetres més sense preocupar-se de les forces.

Ell està convençut que guanyarà i de la fortalesa d’un equip en què confia per rescatar-lo de qualsevol parany, per exemple demà, de camí cap a Foix, amb només un centenar de quilòmetres. En una etapa similar, l’any passat, va perdre la Vuelta davant la fúria d’un Alberto Contador, gairebé tan castigat com ara per culpa de les caigudes.

Fins a dues vegades va anar a terra el corredor madrileny. Més cops dona la vida, però les ferides del Tour couen al maluc i al colze. Cabreig i ràbia. No és qüestió de mala sort. Si caus, t’aixeques i no penses a abandonar, sinó a agafar moral perquè algun dia canviarà la sort. I si no és als Pirineus serà als Alps. Així s’expressa Contador dins de l’autobús del seu equip mentre el cura el metge del Trek i així, més o menys, parla davant dels periodistes, els que el veuen arribar amb la cuixa ensagnada. «Qui cregui que per culpa de les caigudes i els cops m’enfonsaré és que no em coneix. Potser ara encara tindré més força i més determinació per fer alguna cosa. I si no és als Pirineus s’haurà d’esperar fins als Alps».

Contador no és l’únic que va a terra. També cauen Romain Bardet, tercer, i Jakob Fuglsang, el corredor danès que va guanyar el Dau-phiné i que és cinquè de la general. I això que l’etapa 11a estava considerada com de transició, per les planes de les Landes on Luis Ocaña va créixer i es va fer ciclista. ¿Per què deu ser que Froome no cau, ni Miguel Induráin en el seu apogeu, ni tampoc Lance Armstrong, encara que estigui prohibit anomenar-lo? 

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

El Tour no és una ciència exacta i el ciclisme, afortunadament, és l’esport de la improvisació. Menys per qüestionar Froome i dubtar de la victòria de Marcel Kittel (la cinquena) quan apareix una arribada massiva en el guió de la prova. 

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Tour.