El dilema d'Alberto Contador al Tour de França

Hi va haver un temps no gaire llunyà en què totes les etapes de muntanya amb Alberto Contador en escena eren un escenari idíl·lic perquè qualsevol aficionat es preparés per disfrutar amb els atacs incontestables del ciclista madrileny. Quan demarrava se n’anava sol i ningú s’atrevia a seguir-lo. Gràcies a aquell geni i aquell caràcter indomable, Contador es va convertir en el segon millor ciclista espanyol de tots els temps, només superat per Miguel Induráin.

De fet, res ha tornat a seguir igual per a Contador des que el TAS li va prendre les victòries al Tour del 2010 i el Giro del 2011. Hi va tornar el 2012 i va guanyar la Vuelta, però només per aquell ímpetu, únic i irrepetible, que el va conduir a atacar Purito Rodríguez, a més de 50 quilòmetres de la famosa meta de Fuente Dé. Per desgràcia, els Tours que ha disputat des del 2013 no han sigut mai els de Contador i, per una raó o una altra, ha acabat caient: el 2013, en la primera etapa, a Còrsega; el 2014, abandonament per accident als Vosges; el 2015 va anar a parar a terra en ruta cap a Pra Loup, i el 2016 cau en les dues primeres etapes i acaba retirant-se als Pirineus, en terres catalanes.

DUES CAIGUDES

Diumenge va caure dues vegades; la primera vegada quan el polonès Rafal Majka (que no surt avui després de la jornada de descans) va frenar precipitadament quan el grup de favorits baixava a més de 70 quilòmetres per hora. Tan masegat va quedar que ahir, inhabitual en Contador, ni es va poder enfilar a la bici durant la jornada de descans. Després va tornar a anar a terra, perquè tal com va explicar el corredor espanyol, Nairo Quintana li va donar incomprensiblement un cop per darrere i el va fer caure, cosa per què ahir seguia tremendament enfadat.

Día complicado en el Tour,afortunadamente hemos terminado, ahora toca recuperarse lo mejor… https://t.co/C8lLDvJBn5

— Alberto Contador (@albertocontador) 9 de julio de 2017

  

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Cal quedar-se, però, amb una frase de Contador, pronunciada en la conferència de premsa que va oferir durant la jornada de descans, al seu hotel, als afores de la ciutat de Périgueux. «Tant és el que digui i la causa que sigui. La realitat és que diumenge no em vaig trobar bé a l’últim port». Mai, fins llavors, Contador havia perdut tant de temps (més de quatre minuts) al Tour.

A DIVERTIR-SE

No vol abandonar i el cap li demana atacar. «Em vull divertir», repeteix. Però una vegada més té contusions per tot arreu. Pot ser que les cames de Contador ja no siguin les que van deixar bocabadats els aficionats al ciclisme no fa gaires anys, però el geni segueix estant intacte. «Miraré de passar-m’ho bé, i si em recupero correré a la meva manera i no precisament amb la computadora al cap». Segurament qualsevol temps passat va ser millor. Però ell segueix tenint geni i figura fins a...  Així és Contador. ¡Fins a la victòria!