Tom Dumoulin demostra a Oropa que va molt seriosament en aquest Giro

La 'maglia rosa' guanya l'etapa i esgarrapa amb bonificació inclosa 24 segons a Quintana en el territori del colombià

dumoulin

dumoulin / LUK BENIES (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Tom Dumoulin va molt seriosament en aquest Giro del centenari. Tant que fins i tot es llueix guanyant en el que es podrien denominar com els territoris de Nairo Quintana. És el més fort, és el millor, és, sens dubte, el màxim candidat a aconseguir la victòria a Milà quan falten les Dolomites a l’escenari. Dumoulin no és un escalador, però puja tan bé o fins i tot millor que els més fins, com Quintana, l’únic que es va atrevir a atacar amb fermesa, com era la seva obligació, un ciclista holandès de 27 anys que en molts aspectes recorda Miguel Induráin. I per aquesta mateixa raó, si ningú pensava que el campió navarrès podia perdre un Giro quan anava líder de la general a falta d’una setmana, ¿per què s’ha de dubtar ara de Dumoulin?

Quan dimarts va guanyar la contrarellotge principal de la carrera sorgien alguns dubtes. ¿Té equip per controlar la carrera? ¿Començarà a perdre temps a la primera muntanya important amb què es trobi? Doncs el seu equip, per ara, no ha fallat i quan Dumoulin en el primer obstacle seriós, la pujada a Oropa, s’ha trobat sol al capdavant de la carrera, sense gregaris, com la resta de contrincants, no només no ha fallat sinó que s’ha permès guanyar l’etapa i esgarrapar 24 segons (incloent-hi la bonificació) a Quintana, que va fugir i a qui Dumoulin va controlar en la distància però sense perdre mai més de 10 segons amb el líder del Movistar.

LA VUELTA

A Dumoulin se’l recorda fa un parell d’anys anant de líder a la Vuelta. Allà va presentar les seves credencials amb només 25 anys, actualment una edat molt curta en un ciclisme amb figures que amplien la seva vida professional gairebé en el límit dels 40. Però encara era jove i en la penúltima etapa, per la serra de Madrid i de Segòvia, va sucumbir davant l’empenta de Fabio Aru. A aquest Giro, però, hi ha arribat molt més enfortit, amb més veterania, amb més saber estar i, sobretot, més ferm i millor que la resta de rivals incloent-hi Quintana. ¿Si ha guanyat la gran contrarellotge de la carrera i s’ha imposat en la primera arribada en pujada que ha afrontat com a líder per què s’hauria de dubtar d’ell? 

Quintana va atacar a 4 quilòmetres del cim d’Oropa. Dumoulin no es va impacientar, com havia fet al Giro Induráin amb Claudio Chiappucci. I, igual que el corredor navarrès fa dues dècades, va posar un ritme constant, sense les estirades pròpies dels escaladors que portava enganxats a la roda com per exemple Mikel Landa, que va intentar lluitar per la victòria.

Notícies relacionades

I només es va diferenciar d’Induráin en la manera d’actuar en els metres finals després de capturar Quintana a falta de quilòmetre i mig per al cim. Induráin, amb la feina ben feta, amb el seu cap pensant que no valien els esforços suplementaris si lluitava per la victòria final, hauria deixat la glòria de l’etapa per a altres. Dumoulin, en canvi, va lluitar pel triomf, va esprintar i allà va ser on Quintana, esgotat pels atacs anteriors, va perdre la seva roda i va cedir uns segons.

D’Induráin només n’hi haurà un; un que va guanyar cinc Tours i dos Giros. Dumoulin encara s’ha d’adjudicar aquest Giro i el Tour, amb Chris Froome en el repartiment, malgrat que sembla molt llunyà per a ell. I Quintana ha de començar a pensar que si vol derrotar Dumoulin no en té prou atacant-lo en els últims quilòmetres del port final, sinó que ha de mirar d’emboscarlo aprofitant el potencial del Movistar. Hi ha Giro, per descomptat, però des d’ahir la ronda italiana és una mica més holandesa.