Anar al contingut

Patrocina:

TENIA 37 ANYS

Una furgoneta s'emporta la vida del ciclista italià Michele Scarponi

Acabava d'arribar a casa després de disputar el Giro dels Alps, on preparava la ronda italiana que va guanyar el 2011

Sergi López-Egea

Una furgoneta s'emporta la vida del ciclista italià Michele Scarponi

LUK BENIES (AFP)

Quan mor un ciclista professional es gela el cor i si se'l coneix es recorden imatges d'ell, com petites fotos, com un record d'etapes, de dies en què el destí feia coincidir amb un corredor, en aquest cas Michele Scarponi, de qui era difícil sentir una paraula mal sonant per part d'un company del gran grup.

Entenia una mica el castellà perquè es va passar unes temporades al Liberty Seguros, en l'època de Manolo Saiz com a director, i als 37 anys seguia mantenint la il·lusió del ciclista que resisteix i fins i tot demostra que els anys no li passen, que segueix plantant cara als joves. I fins i tot es permet el luxe que el seu equip, un dels més potents, l'Astana, el designi com a cap de files per disputar el Giro 2017.

ATROPELLAT PER UNA FURGONETA

'Scarpa', com tothom el coneixia al gran grup, no hi serà. Aquest dissabte, a les vuit del matí, una furgoneta l'ha atropellat. A aquestes hores encara no se sap què ha passat, però sempre, el més feble, el ciclista, la seva família, els seus fills (en aquest cas dos bessons petits) són els que en pateixen les conseqüències. Scarpa, el ciclista de l'etern somriure ja no podrà obsequiar amb la seva simpatia la resta de corredors professionals. Ni els periodistes, a qui mai va desatendre. Tant li era la nacionalitat, si eren italians, com ell, o estrangers, de qui sabia que en moltes ocasions li preguntaven però desitjaven que fallés en l'etapa perquè un corredor del seu país s'emportés la victòria.

Scarpa havia corregut aquesta setmana el Giro dels Alps, abans anomenat Giro del Trentino, on després de diverses temporades en blanc s'havia tornat a retrobar amb la victòria i fins i fins i tot s'havia vestit de líder. El seu últim tuit, de divendres a la nit, recollia una imatge seva mentre jugava amb els bessons, enfilats a sobre seu; ell com si fos un cavallet i els nens amb el mallot de líder de la prova italiana.

Tampoc podrà tornar a sortir amb el seu lloro, amb Frankjie, del seu poble, de Filattrano, a prop d'Ancona. L'ocell és d'un veí, però de fet de tota la localitat. Frankjie l'esperava i  volava al seu voltant mentre Scarpa pedalejava, cada dia, cada matí, fins a aquest dissabte...

L'ESCENA DE MONTJUÏC

Se'l recorda a Montjuïc somrient perquè l'últim dia s'havia colat al podi de la Volta per acabar la ronda catalana en segona posició. S'esperava darrere del podi, que arribés Alberto Contador, el triomfador. Scarpa no sabia que aquella segona plaça, al cap d'uns mesos, el reconfortaria amb la victòria a la Volta, després que el TAS (Tribunal d'Arbitratge Esportiu) decidís anul·lar tots els resultats esportius del ciclista madrileny aconseguits el 2011, a conseqüència del tristament famós 'filet' de Pau. Per la mateixa raó, Scarponi, segon en la classificació final del Giro d'aquell any, va ser reconegut un any més tard triomfador de la ronda italiana, el seu èxit esportiu més gran.

Ja no somriurà més. Un dissabte primaveral s'ha omplert de núvols. Frankjie, el seu lloro, volarà en la soledat pels camps italians. En el ciclisme es moren els practicants, cicloturistes anònims atropellats pels cotxes. I, de tant en tant, els famosos, com Scarpa. La carretera és un perill. Massa morts, massa ciclistes coneguts.

0 Comentaris
cargando