Valverde guanya a la terra de Marc Soler

hi va haver una vegada (Mundial de Ponferrada, setembre del 2014) que Marc Soler mirava de reüll i amb timidesa Alejandro Valverde. El jove corredor de Vilanova i la Geltrú (llavors amb 20 anys) estava convocat a la selecció espanyola sub-23, però ja havia fitxat pel Movistar de la mà del seu mànager Àngel Edo, el que va ser esprintador de Gavà. «M’agradaria saludar Valverde, però ell és una estrella i no m’hi atreveixo», confessava qui ja avui és el gran gregari del murcià, el que ahir el va impulsar i li va obrir el camí, al ritme de Chris Froome i Alberto Contador –Deu n’hi doret– perquè triomfés i recuperés el mallot verd-i-blanc arrabassat dimecres als despatxos de la Unió Ciclista Internacional (UCI) per la injusta penalització al seu equip en la contrarellotge de la Volta.

«Se li haurà de clavar una cleca», va dir aleshores Valverde al saber de la timidesa del ciclista que ahir es va presentar davant els ulls de l’esfera internacional del ciclisme. El mateix Soler a qui Valverde va dedicar la victòria i el va impulsar al més enllà d’aquest esport amb paraules no escoltades fins ara per cap de les grans estrelles internacionals al parlar d’alguna de les promeses de la bicicleta. «Soler serà un gran corredor que guanyarà tot el que vulgui, tot... Fins i tot voltes de tres setmanes».

NOMÉS TÉ 23 ANYS

Soler, amb 23 anys, quart de la general de la Volta darrere el seu cap Valverde, Froome i Contador (un podi provisional de luxe per a la ronda catalana) va marcar el ritme de la pujada a lo Port. El jove ciclista de Vilanova va portar a roda el seu líder, seguit de Froome i Contador. Un Soler que li va marcar el moment del demarratge a Valverde. Just quan va cedir el ciclista català, el murcià va comprendre que era el moment de passar a l’acció. Sense el seu delfí  d’or era l’instant, a 900 metres del cim, de llançar l’atac letal, al qual va intentar respondre Contador. Valverde se’n va anar per demostrar una altra vegada que la seva joventut és eterna, que els 36 anys només figuren al seu carnet d’identitat i que és tan jove com Soler, que bé podria ser el seu germà petit. «He aconseguit una victòria espectacular, amb molt bones cames. He pujat, primer amb Rubén Fernández, i després amb Soler, amb totes les forces, calculant la distància i he guanyat d’una forma especial per tots els esdeveniments extraesportius que han passat en aquesta Volta», va comentar un feliç Valverde, el mateix que ja va guanyar aquesta carrera el 2009.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Es referia al minut de penalització amb què va ser castigat, ell i tot el seu equip, arran d’una denúncia del BMC per suposades empentes de José Joaquín Rojas als seus companys. La sanció va molestar molt els ciclistes del Movistar i, en concret, Valverde, que es va posar una cremallera a la boca però una màquina a les cames per guanyar, com a venjança, a la Molina, el primer dia que va trobar la protecció de Soler.

I a lo Port, al mateix lloc on Alex Zülle va mostrar el passaport suís als aficionats de tot el món el 1991, al costat de Miguel Induráin i Pedro Delgado, tot i que com a rival d’ells a l’antic conjunt de l’ONCE, el jove corredor de Vilanova i la Geltrú va deixar el seu cap murcià en la inspiració de la victòria per demostrar que li sobrava el minut absurd imposat pels jutges i començar a guanyar així la seva segona Volta, la carrera de la terra de Soler. D’aquí uns anys tothom sabrà que Soler és català, una estrella i una alegria per al futur.