L'avi de França aconsegueix el rècord de l'hora per a més grans de 105 anys

Com si s'hagués tractat del rècord de l'hora que Miguel Induráin va batre al velòdrom de Bordeus el 1994. La mateixa setmana en què es complien 20 anys de la retirada del campió navarrès, les televisions franceses no van estalviar en mitjans, amb narrador i especialista, els diaris van enviar-hi els fotògrafs i els redactors i la pista nacional de França, situada a la població de Saint-Quentin-en-Yvelines, a mitja hora de París sense gaire trànsit, es va poblar d'espectadors que animaven Robert Marchand, més que ciclista, l'esportista, als 105 anys, més longeu del planeta.

A 102 ans, Robert Marchand a battu son record de l'heure à vélo - 31/01 https://t.co/ykqWoZzNgE vía @YouTube

— Mercè R. C. (@Mos45M) 4 de enero de 2017

Va ser tot un esdeveniment a França, perquè Marchand era l'avi que tothom voldria tenir, sense preocupar-se de les pastilles, del mal d'ossos, del cansament i fins i tot de les ganes de viure. Nascut el 1911, aquest home venerable va establir el primer rècord de l'hora ciclista per a persones de 105 anys, un fet sense precedents. Va recórrer durant 60 minuts 22 quilòmetres i 547 metres fent 92 voltes sobre la pista dels campions francesos.

La veritat és que la marca era el menys important, perquè amb qualsevol temps que fes ja era plusmarquista mundial. Marchand ja s'havia convertit en 'recordman mundial' quan tenia 100 anys, ja que cada cinc es compleix un nou cicle, i si la força i la salut l'acompanyen, podrà tornar a tenir marca mundial quan arribi als 110 anys.

Robert Marchand, 105, is hoping to break his own record when he will try to ride more than 17 miles in one hour. pic.twitter.com/UZMTsBQDCF

— Reuters World (@ReutersWorld) 3 de enero de 2017

Com si es tractés d'una estrella mundial, un núvol de càmeres de televisió i fotògrafs el va envoltar després d'aconseguir el rècord. "He anat bé tot i que em feien mal els braços pel reumatisme que tinc", va confessar Marchand, ciclista menut, de tot just 1,55 metres, de poc pes i que es va aficionar al ciclisme quan va enviudar amb 78 anys. O es consumia a casa a base de records, o buscava una afició, en aquest cas, la bici.

"Si arribo a rodar 30 quilòmetres haurien dit que anava dopat", es va permetre fer broma. El seu únic secret és una poció a base de mel que sempre porta en una butxaca del mallot quan surt a pedalar amb el grup d'amics. Si no va al gimnàs, on fa estiraments i bicicleta estàtica almenys una hora al dia. ¡Ah! i no s'oblida de prendre un bon got de vi en cada àpat. Res més.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

Nascut a Amiens, va contemplar quan era un petit els desastres de la primera guerra mundial i més tard va patir les represàlies de la invasió alemanya durant la segona guerra mundial. Era professor de gimnàstica i va ser empresonat perquè es va negar a fer classes als col·laboracionistes dels nazis

Robert #Marchand félicité pr son record du monde des plus de 105 ans par @chava_sylvain https://t.co/hItDtvxPXA #Chavanel #Record#Hour #BFM pic.twitter.com/WmU2aJYVGa

— Cyclism'Actu (@cyclismactu) 4 de enero de 2017

Després va emigrar a Sud-amèrica, abans, molt abans, d'iniciar l'idil·li amb la bici. Quan va néixer només feia un any que Octave Lapize havia obert la ruta del Tour, a través dels Pirineus, del Tourmalet, de l'Aspin, de l'Aubisque i del Peyresourde. Cap gran campió de la història del ciclisme havia nascut, ni tan sols s'havien inventat els canvis a les bicis. Per això, tot França va voler homenatjar-lo i acompanyar-lo mentre aconseguia la plusmarca mundial.