I Valverde va dir prou

Alejandro Valverde somreia al seu company murcià Rubén Fernández. I ho feia amb la mateixa cara de quan puja al podi a recollir alguna cosa més que el mallot verd de la regularitat. "Fins aquí hem arribat". Valverde s'aturava i no buscava cap excusa. Es va apuntar a la Vuelta per convertir-se en el tercer ciclista de la història que en una mateixa temporada acabava les tres grans entre els deu primers, darrere els passos dels històrics Raphaël Géminiani i Gastone Nencini.

Feia més d'un quart d'hora que Valverde havia travessat la línia d'arribada del cim de l'Aubisque quan encara faltaven desenes i desenes de corredors per arribar. I això que ell es va deixar, cosa inhabitual en ell, la imponent xifra de 10.56 minuts sobre el vencedor de l'etapa, l'holandès Robert Gesink. "Les cames han dit prou. I fins aquí he arribat de manera que era absurd ampliar l'agonia per a res". Va travessar la meta tranquil, però un estrèpit, com si fos un homenatge del públic, el va rebre, perquè. encara que va arribar gairebé en la clandestinitat, era impossible que Valverde passés desapercebut.

Día difícil pero seguiremos peleando hasta el final para defender el rojo de @NairoQuinCo. ¡Gracias por vuestros mensajes de apoyo!

— alejandro valverde (@alejanvalverde) 3 de septiembre de 2016

Es va apuntar al Giro i va acabar tercer. Va pujar amb els seus quatre fills al podi de Torí. I fins i tot al mànager del seu equip, Eusebio Unzué, segueix dient en confiança que si les motos no circulen tan a prop del grup on anava Vincenzo Nibali, després de baixar l'Agnello, un centenar de metres al davant del de Valverde, el corredor murcià s'anota la victòria a la ronda italiana. Sempre quedarà el dubte de si Valverde, amb llibertat al Tour, no hauria repetit el lloc al podi que va aconseguir el 2014. Allà es va haver de sacrificar per Nairo Quintana i, encara que el corredor colombià va acabar tercer, mai va donar senyals d'estar més fort que Valverde.

Aquí, a la Vuelta, va venir a divertir-s'hi i amb el permís del seu equip perquè es desentengués del sacrifici per Quintana. No obstant, ja fa uns dies que li havien començat a xiuxiuejar que Chris Froome estava massa a prop de Nairo i que, potser, seria necessari que ell donés un cop de mà, cosa que, de fet, va començar a fer dimecres passat en la pujada a Peña Cabarga, on va guanyar el ciclista britànic de l'Sky.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

"Ara tocarà treballar per a Nairo", sense que li caiguin els anells i gairebé restant-li importància per haver perdut la tercera plaça de la general. "Crec que te n'has anat al vuitè lloc de la general", li indicaven a la meta, quan encara eren un caos els temps amb corredors que anaven arribant d'un en un, els que tiraven la bici amb ràbia a terra i s'asseien perquè les cames estaven trencades de l'esforç de pujar tant port de muntanya.

En efecte, Valverde, a l'Aubisque se'n va anar molt més lluny, ja que va baixar fins a la 19a plaça de la classificació general, a cinc minuts del top ten que, sent qui és, amb llibertat, fins i tot treballant per a Quintana i colant-se en una escapada tàctica per al corredor colombià, pot aconseguir. Valverde va dir prou, fos per les batalles del Giro, el Tour i els Jocs de Rio. "De fet --va explicar Unzué-- ja es trobava malament divendres a la nit". I a l'Aubisque va rebentar.