El 'Tiburón' insaciable

Sens dubte, el triomf aconseguit ahir a Torí ha sigut el més difícil dels que fins ara ha aconseguit Vincenzo Nibali (Messina, Sicília, 14 de novembre del 1984) en les quatre grans rondes que figuren en el seu palmarès. És més. Fa una setmana després del seu clamorós error en la cronoescalada a Alpi di Suisi fins i tot gairebé semblava impossible que hagués de conservar una plaça del podi. Va fer la sensació que començava un compte cap enrere d’un corredor amb el sobrenom d’El Tauró de l’Estret, en referència al petit tram de mar que separa Sicília de la península transalpina.

En aquella catastròfica cronoescalada fins i tot va fer pitjors temps que Michele Scarponi, el seu millor escuder a l’Astana, que havia partit abans amb la intenció de marcar les referències al seu cap de files. Però hi va haver un accident, la caiguda de Steven Kruijkwijk en el descens de l’Agnello i un Giro que l’holandès semblava tenir lligat i ben lligat es va obrir davant Nibali com si fos una llauna de sardines. I sense oblidar que ell va ser qui va posar més interès en l’ascensió a distanciar Alejandro Valverde quan el corredor murcià va mostrar debilitat.

Lector de carreres 

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

I ahir va guanyar el segon Giro. Va demostrar ser un gran lector de la carrera i va saber aprofitar l’ocasió que se li va presentar per atzar en l’esport on més domina la improvisació. Va saber que podia amb Chaves i que Valverde no seria obstacle a l’haver-lo deixat enrere divendres.

Nibali també té sort com li va passar en el seu triomf a la Vuelta (2010), després de caure i retirar-se Igor Antón amb la victòria a la butxaca. O a demostrar que era el millor al Tour del 2014 tras les retirades per caiguda de Froome i Contador. H