Anar al contingut

Patrocina:

CICLISME

Mor l'exprofessional David Cañada en un accident de bici

Havia superat un càncer i guanyat la Volta del 2006 després de ser una de les grans promeses de principis de segle

Sergi López-Egea

Una imatge es repeteix una vegada i una altra en la memòria d'aquest periodista després de conèixer aquest dissabte la mort de David Cañada, que va ser un dels corredors espanyols més prometedors de principi de segle i que segur que s'hauria convertit en una figura mundial si hagués tingut una miqueta més de sort, en la vida... en la salut.

Cañada, amb només 41 anys, ha mort aquest dissabte al caure i donar-se un cop al cap mentre disputava la marxa cicloturista Ports de Ribagorça, una de les més boniques que es corren a Aragó, la seva terra, no gaire lluny de la seva Saragossa natal. Ha mort dalt d'un dels grans amors, dels grans impulsos del que va ser la seva vida, la bici, els entrenaments, les converses, les bromes que compartia, per exemple, amb qui ha sigut un dels seus millors amics en aquests últims anys, el ciclista professional de ciclisme de muntanya Milton Ramos.

A Cañada se'l recorda com el noi nerviós que havia debutat al Tour del 2000 amb l'equip ONCE. Va fer una magnífica contrarellotge inicial (ell sempre es va moure estupendament en aquesta disciplina) i es va col·locar cinquè de la general. A la quarta etapa, la seva esquadra va guanyar la contrarellotge per equips i Cañada va saltar fins a la segona plaça de la general. Per si això fos poc, es va col·locar líder dels joves i es va guanyar el dret a portar el jersei blanc. Cañada es va entretenir parlant amb els periodistes, mentre els seus companys ja estaven a punt de pujar al podi. Charly Mottet, que en aquella època col·laborava amb el servei de relacions públiques del Tour, li va fer un gest, que no s'adormís, que només quedava ell per anar al podi. I Cañada es va posar nerviós, va tartamudejar una mica i gairebé cau a terra a l'intentar córrer amb les fixacions a les vambes. Mottet li va tocar l'espatlla i el va tranquil·litzar, que hi anés caminant, que s'esperarien per ell. I el vell campió francès va mirar els periodistes, buscant la seva complicitat, "és jove". I va riure.

LA COPA I MIGUEL INDURÁIN

Cañada no va tenir sort en aquell Tour. Una imatge seva assegut a la vorada de la carretera, amb una avaria, mentre esperava l'arribada del cotxe del seu equip, es va fer famosa. Les lesions als bessons, un problema de cor... sempre que intentava brillar la salut li fallava. El 2006 va guanyar la Volta, en una edició en què tots els equips World Tour es van posar d'acord perquè algun d'ells triomfés en una edició que podia quedar marcada per les fugues. Llavors Cañada era corredor del Saunier Duval i va ser ni més ni menys que Miguel Induráin qui li va entregar la copa definitiva a Barcelona.

Un càncer de pell el va retirar del ciclisme. I va lluitar amb força, amb energia, per combatre la malaltia. Ho va aconseguir, es va curar, però es va haver de retirar. Ara agafava la bicicleta per plaer i en un parell d'ocasions el seu amic Ramos gairebé el va convèncer perquè l'acompanyés a la Titan Desert. ¡Fins i tot hi va voler anar de mecànic en una ocasió! Però ell era corredor i només podia trepitjar el desert damunt d'una bicicleta.

El dia s'ha torçat, abans que les bicicletes solquessin els cims del Giro, en una etapa que Cañada hauria volgut seguir per televisió. Va viure amb una bici al cor però amb la mala sort com a companya de viatge.

0 Comentaris
cargando