Nibali engrandeix el Giro

'El Tauró' noqueja Chaves, sentencia la carrera mentre que Valverde s'enfila al podi

segea34072287 italy s vincenzo nibali rides during the 20th stag160528174617

segea34072287 italy s vincenzo nibali rides during the 20th stag160528174617 / LUK BENIES

3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

Molt a prop del lloc on ahir Vincenzo Nibali va començar a sentenciar un Giro que guanyarà a Torí va finalitzar fa 23 anys una de les grans etapes del Tour del 1993. Llavors a la pujada ara anomenada La Lombarda es denominava Isola 2000. Els mateixos prats que van veure atacar el Tauró, engrandir la ronda italiana i sucumbir a Esteban Chaves en el seu afany per mantenir la maglia rosa, van contemplar Tony Rominger com deixava Miguel Induráin sense la victòria que el navarrès, camí del seu tercer triomf a París, desitjava; el primer de groc en una muntanya. Ell, que sempre va ser cortès amb tothom i va repartir justícia, va entendre que el ciclista suís li devia l’etapa que ell li havia entregat abans. I així l’hi va fer veure, tot i que sense èxit.

Quan va tenir lloc aquest episodi, Alejandro Valverde era un xaval de 13 anys que volia córrer per aquells mateixos paratges, tot i que mai s’havia imaginat que amb els 36 complerts, a la Isola d’Induráin o La Lombarda de Nibali, tant hi fa, es jugaria i amb èxit la possibilitat de pujar a l’únic podi d’una gran que li faltava, el Giro, a una edat en què Induráin ja estava retirat. I ell, en canvi, fins i tot es va quedar amb les ganes de saber què hauria passat divendres si arriba a enllaçar a la baixada de l’Agnello amb el grup de Nibali..., i amb les motos que el precedien.

PANDIANI, EL SEU ÍDOL 

Nibali, quan Induráin va guanyar el tercer Tour, tot just tenia 8 anys i a l’únic que es dedicava era a fer voltes al voltant de casa seva, a Messina amb la bici que li havia regalat el seu pare Salvatore. Encara faltava un any perquè aquell nen sicilià que poc temps després es va traslladar a la Toscana s’enamorés del ciclisme i sobretot se li posessin els cabells de punta veient el seu ídol en el podi de París, Marco Pantani, el Pirata, al costat d’Induráin.

Però aquells prats, aquells revolts immensos feia 23 anys que no assaborien ciclisme de gran altura. Tant és que fos el Tour, fa dues dècades, o el Giro aquest any. Allà hi havia un digne successor d’Induráin, diferent absolutament a ell en la forma de córrer. Nibali no hauria intercanviat la mirada amb Rominger. Ell, en clara sintonia amb el seu sobrenom, és un depredador nat, un ciclista amb casta, un inconformista a qui no li valen els segons llocs. I en això només hi ha un altre corredor al món, en actiu, semblant a ell i que no és cap altre que Contador, a qui succeirà avui en el palmarès del Giro.

ESTRATÈGIA PERFECTA

Notícies relacionades

Als prats d’Induráin, l’Astana va buscar l’estratègia perfecta i Nibali va tenir al seu costat al millor gregari possible, líder en altres ocasions, Michele Scarponi. Chaves hi va posar la fe, però no cames i pulmons turmentats pel refredat. I tot i que va mirar de resistir Nibali, es va ensorrar, sense ni tan sols poder respirar per l’ajuda del seu compatriota Rigo Urán, que va arribar per auxiliar-lo fins que les obligacions amb l’equip Cannondale li van dictar que se n’havia d’anar amb Valverde, a caçar Nibali.

Nibali es va veure guanyador, ja a Itàlia (el Giro tornava al seu país al cim de La Lombarda), després a les rampes sense fi del santuari de Santa Anna, cada pedalada era un cop cap a la sentència, mentre que Valverde s’enfilava al podi que Steven Kruijkwijk no podia defensar per la caiguda de divendres, la que va canviar el guió del Giro 2016..., als Alps d’Induráin.