Gran dia de Nibali, dia negre de Kruijswijk

Una caiguda ho va canviar tot... i el coratge de Vincenzo Nibali. En el descens de l’Agnello, allà on Óscar Pereiro gairebé perd la vida en el Tour del 2008, Steven Kruijswijk es va estampar contra un mur de neu i va començar a perdre temps, tombarella inclosa, bici trencada, el principi del final, sol i sense companys, sense equip, com el seu compatriota Tom Dumoulin a la Vuelta del 2015. A la neu de l’Agnello, Kruijswijk va començar a perdre temps, a acomiadar-se d’una 'maglia rosa' que va agafar Esteban Chaves, qui sap si prestada fins avui, per obra del 'Tauró'. El corredor holandès va anar a l’hospital al final de l’etapa i va sortir-ne molt seriós: s’havia trencat una costella. Avui decidirà si es retira de la carrera.

Per desgràcia, quan va passar tot, Alejandro Valverde ja anava endarrerit, en un dia sense gaire fortuna per al corredor murcià, que es va veure fora del podi. 2.14 minuts va perdre al cim de Risoul.

El Giro que semblava tenir tancat Kruijswijk es va obrir de cop, com una capsa de sorpreses, i va aparèixer Nibali, amb la seva empenta, amb el seu caràcter, amb aquella dosi especial que només ell i Contador posseeixen: mai se’ls ha d’enterrar abans d’hora. Avui, el 'Tauró', en un dia de bogeria, en una altra etapa elèctrica, curta i sense descans, a través de Vars, La Bonette i Santa Anna di Vinadio, no desaprofitarà l’ocasió. Chaves només té una renda de 44 segons (53 va deixar a Risoul) i la resposta que doni Kruijswijk és tota una incògnita per la costella trencada.

Tot va canviar quan va caure la 'maglia rosa'. Kruijswijk s’havia comportat d’allò més bé en la pujada a l’Agnello. Va respondre a la perfecció, gairebé millor que Nibali, als dos atacs de Chaves. En el segon es va despenjar Valverde, que ja no va tornar a connectar amb els que s’hi jugaven la sort de la general. En la baixada a l’Agnello va superar un Kruijswijk desconcertat amb la ineptitud del seu equip per no canviar-li la bici i desprotegit d’un Lotto sense capacitat de resposta a l’alta muntanya.

CAMÍ A LA GLÒRIA

Nibali va començar el seu camí cap a la glòria, recolzat per l’Astana, amb Michele Scarponi, a qui van fer parar quan podia lluitar per la victòria d’etapa, i amb Chaves, que duia Rubén Plaza com a àngel de la guarda. Per darrere, entre un univers de motos, Valverde, amb José Herrada, intentava atrapar-los, sense èxit. I més enrere encara, Kruijswijk circulava sol com un mussol, en la seva jornada més horrible, per arribar ni més ni menys que a gairebé 5 minuts d’un Nibali que vivia el seu dia gran a Risoul, on va arribar vestit de groc en el Tour del 2014.

Notícies relacionades

Fa 22 anys Induráin va dir prou

El Tour femení es desplaça a l’agost i coincidirà amb la Vuelta

En la pujada a Risoul va començar l’ofensiva final de l’italià. Quan semblava que Valverde començava a guanyar terreny i Kruijswijk estabilitzava les seves desgràcies, Nibali va decidir atacar. I ni Chaves el va poder seguir. El colombià (el segon del seu país que podria guanyar el Giro després de fer-ho l’absent Nairo Quintana el 2014) va enfilar el camí cap a la meta amb la calculadora a la mà, darrere de Mikel Nieve (que va ser segon) per salvar una 'maglia rosa' per la qual avui haurà de lluitar amb coratge. Nibali té l’última paraula al Giro. 

Totes les classificacions a la pàgina oficial del Giro.